Hem perdut el somriure i la paraula amable del Pedrito del Cotori i l’esperit lliure amb barret i corbata d’Annie Hall. Romandran, però, en la nostra memòria de vegades fràgil i sacsejada per successos tràgics com els que en els últims dies han trasbalsat l’opinió pública sobretot de Lleida. La presumpta violació d’un pare a una filla i l’assassinat a sang freda d’un mosso a mans del seu sogre. Maruja Torres diu que molta gent viu amb cinisme i individualisme sense patir gens per res ni pels altres. No sé si és el cas dels que han programat un musical dedicat a Helena Jubany, assassinada fa vint anys i que és encara un cas sense resoldre. Tampoc sé si és el cas de Bernat Dedéu, a qui Eva Piquer ha dedicat el seu llibre Difamació on denuncia l’assetjament que ell li va infringir públicament quan el seu marit, Carles Capdevila, va ser diagnosticat de càncer i va morir. Com diu la Luisa de Bonansa, tot està molt rebolcat i potser vindrà una tercera guerra mundial. Tant de bo que no. Un vídeo danès desfà etiquetes i ensenya que entre tots tenim més coses en comú que diferències. Primen els prejudicis i la superioritat moral i la cultura ha de ser cool. Mirem les estrelles des de les clavegueres, fem cas d’OsCool Wilde.
Sessió: No iniciada
