Combinar teulades blanques, també conegudes com a cobertes fredes, parcs i horts urbans permetria reduir en més d’1,2 graus la temperatura mitjana a les ciutats durant episodis extrems i disminuir contaminants com el diòxid de nitrogen. Aquesta és la conclusió d’una recerca de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) realitzada a partir de simulacions a l’àrea metropolitana de Barcelona. Al treball s’apunta que aquesta solució podria compensar els efectes de l’actual creixement urbà que, més enllà de l’increment de la superfície construïda, incrementarà tant la temperatura com la contaminació.
Durant sis anys, el projecte ‘Integrated System Analysis of Urban Vegetation and Agriculture’ (URBAG) ha analitzat com l’agricultura urbana i les zones verdes poden reduir l’impacte ambiental i millorar la sostenibilitat en zones com l’àrea metropolitana de Barcelona.
Un impacte que encara és més gran si es combina amb la instal·lació teulades blanques. Les també conegudes com a cobertes fredes augmenten l’albedo, és a dir, el percentatge de radiació solar que es reflecteix i que no és absorbida per l’edifici. En entorns densos, on l’asfalt i el formigó emmagatzemen calor durant el dia i l’alliberen a la nit, aquesta mesura redueix l’acumulació tèrmica i ajuda a mitigar l’efecte illa de calor.
Les simulacions fetes mostren que l’increment de l’albedo en cobertes residencials i industrials redueix especialment les temperatures diürnes en àrees centrals i compactes. Quan aquesta mesura es combina amb l’augment de zones verdes, l’efecte es perllonga durant les 24 hores, ja que s’hi suma la reducció de la calor nocturna generada per l’evapotranspiració de la vegetació.
Més verd, però més ben planificat
El projecte ha avaluat diferents escenaris de futur comparant la urbanització actual amb estratègies basades en parcs urbans i en la recuperació de l’agricultura periurbana.
Els resultats indiquen que continuar amb les tendències actuals de creixement urbà no només incrementarà la superfície construïda, sinó que agreujarà tant la calor com la contaminació. En algunes zones del nord de l’àrea metropolitana de Barcelona, la substitució de boscos per zones urbanes pot augmentar fins en un 8 % les concentracions de NO₂.
En canvi, la creació estratègica de parcs urbans pot reduir fins a 1,2 °C les temperatures nocturnes en episodis de calor extrema. L’agricultura periurbana, per la seva banda, contribueix a disminuir globalment un 7 % els nivells d’ozó troposfèric (O₃) i millora l’accés a aliments frescos, tot i que requereix una gestió adequada per evitar increments d’escorrentia i acumulació de fòsfor en aigües superficials.
No obstant això, URBAG adverteix que ampliar el verd sense planificació pot generar efectes secundaris. La vegetació pot alentir el vent i afavorir determinades reaccions químiques que incrementen l’ozó en contextos específics. Per això, el projecte ha desenvolupat eines que permeten analitzar simultàniament temperatura, qualitat de l’aire, recursos i vulnerabilitat social abans d’executar les polítiques.
