L’oxitocina o hormona de l’amor diuen molts que no té una durada eterna o almenys això sembla. Quan aquesta hormona es dilueix, moltes de les relacions en parella produeixen més dolor que alegria, prenent un camí nociu que pot afectar greument la salut mental.
“Eres mi mujer objeto y yo soy tu chico boomerang, me arrojas a la calle y siempre vuelvo para atrás”, canten Siniestro Total. Segons les dades, cada any es produeixen més divorcis. Els motius que poden portar a la ruptura sentimental són molt variats, encara que moltes vegades són el resultat d’una relació tòxica.
La fi de l’amor també pot derivar per les dificultats per tenir fills, atès que part de la població espanyola pateix aquest problema, malgrat que alguns dels embarassos conscients acaben en un avortament espontani. En qualsevol cas, posar fre a una relació tòxica no és fàcil perquè la convivència avança de manera tortuosa passant per diferents etapes.
Per evitar aquest tipus de conductes, els experts recomanen fomentar l’autoestima i la consciència emocional així com desenvolupar habilitats de comunicació saludables. El patiment que produeix una relació tòxica no dura només en el moment de la relació, ja que un cop acabada sorgeixen tots els traumes acumulats i que poden afectar a llarg termini.
“Ya no tienes su calor, el alcohol es su sabor; empezando con reproches, los insultos, el desprecio, y ahora no tienes nada que decir, ya no sé si soy una mujer o soy una mierda, sumida en la sinrazón, despojada del valor, víctima de su miedo, del fracaso, de sus celos…”, com relata la cançó ‘¡Ay, Dolores!’ de Reincidentes… Oh yeah!
