Això del Nadal és una cosa que va ser molt bonica, quan ho va ser, quan els Sants Innocents seguien estant aquí, quan ningú es qüestionava si els Reis Mags eren homes, dones o gais i quan va néixer al pessebre aquest Jesusito per obra i gràcia del Esperit Sant. Però quan tot aquest engranatge es va enfonsar posant-se en evidència que tot era una mentida, la il·lusió se’n va anar de passeig per més que s’intenti mantenir la tradició amb les noves (de)generacions d’aquelles que ja no arriben amb un pa sota el braç , sinó amb la maquineta de rigor.
Ens endinsem en el període més hipòcrita de l’any i per uns dies ningú no vol parlar de crisi ni de mals rotllos. Estem en unes dates de la màgia de les quals ningú es vol separar però, alhora, fan que la nostàlgia sorgeixi a flor de pell. És la sensació de l’engany perquè totes les cares de felicitat amaguen una tristesa profunda. Seguim sense veure com beuen els peixos al riu, ni com va la burra carregadeta de xocolata. Que segueixin repicant les campanes i que sobre una campana sigui la que ens retorni l’alegria. La pau és un colom i al voltant, els voltors. En qualsevol cas els meus millors desitjos per a tots amb salut, pau, amor i rock’n’roll i que cadascú esculli el que prefereixi però amb la desbordant alegria. Bones Festes, Bon Nadal i, com ningú ho pot evitar, un any més, ‘Feliz Falsedad’.
El que és més clar és que quan arriben aquestes dates el primer en què ens recordem és en com passa el temps!… Oh yeah!
