Milers de persones es van manifestar ahir pel centre de Barcelona, en el marc del Primer de maig, Dia del treballador, pel centre de
Barcelona. UGT i CCOO les van convocar sota el lema ‘Per la plena ocupació, menys jornada
laboral i millors salaris’. A l’acte hi van assistir diverses personalitats polítiques com Pere Aragonès o Salvador Illa, i van assistir-hi uns 10.000 manifestants, segons els sindicats.
La marxa va estar marcada per la campanya del 12M. De fet, ambdós sindicats van demanar fer valdre les eleccions per aconseguir un govern d’esquerres a Catalunya que pogués governar “amb solvència” i garantís la continuïtat de les “reformes progressistes, actualment en
marxa”.
Des de l’escenari (plaça d’Urquinaona) al final del recorregut (plaça Antoni Maura), el secretari general de CCOO, Javier Pacheco, i el d’UGT, Camil Ros, van fer una crida als treballadors de Catalunya per votar els partits polítics d’esquerres tant al 12-M (eleccions Generalitat), com al 9-J (comicis europeus) i fer un “cordó sanitari” a l’extrema dreta, tant europea, com espanyola i catalana. “Allà on governa, com és la situació de Ripoll, es viu pitjor que abans”, clamava Ros. En aquest sentit, van alertar que calia combatre el “feixisme” amb “més democràcia, menys fronteres i més feminisme”.
La reindustrialització va ser una de les apostes de la jornada. Van citar els casos de les noves inversions a la Seat i a l’antiga Nissan. L’atenció a les cures, a causa de l’envelliment de la població, era un dels pilars de l’estat del benestar que cal reforçar i que pot donar ocupació a molts treballadors.
A més, la intel·ligència artificial i altres noves tecnologies haurien de servir, segons Ros, “per augmentar la productivitat i permetre reduir la jornada laboral, no pas per incrementar la precarietat”.
Pacheco també va reclamar més inversió pública en habitatge i acabar amb l’especulació i els pisos turístics, “que dificulten l’accés a l’habitatge dels joves i la gent gran”. A la vegada, van solidaritzar-se amb les víctimes de les guerres d’Ucraïna i Palestina, i van sol·licitar desistir de lapolítica “bel·licista” que es va instal·lar a escala internacional.
Els líders dels dos sindicats majoritaris del país van reivindicar el seu treball. Van recordar que sumaven uns 250.000 afiliats i 50.000 delegats sindicals i que en les eleccions sindicals van obtenir, conjuntament, un 75% dels vots. En aquell sentit van vanagloriar-se del “camí gradual” i les fites aconseguides en els últims temps, com l’augment dels contractes indefinits i del salari mínim interprofessional o la revalorització de les pensions. Tanmateix, van assegurar que no cessarien en la seva lluita per incrementar el salari mínim a Catalunya fins a uns 1.400 euros, reduir la jornada laboral a 4 dies i 32 hores. Ros va afirmar que, després de l’amnistia, “el gran acord de la legislatura espanyola hauria de ser el de la jornada a 37,5 hores setmanals”.
El secretari d’UGT va plànyer els treballadors accidentats i morts a la feina, amb menció especial per la Núria, la cuinera assassinada per un reu a la presó de Mas d’Enric.
La Intersindical reclama un “canvi de model productiu” i una jornada de 32 hores
La Intersindical va dur a terme una manifestació des de Passeig de Sant Joan fins al Parc de l’Estació del Nord -on es van oferir els discursos-, amb la reducció de la jornada laboral a 32 hores com una de les principals sol·licituds. “Cal canviar de model productiu i posar al centre la vida de les persones”, demanava Sergi Perelló, secretari general, en declaracions a l’ACN.
En un manifest, el sindicat explicava que la reducció de la jornada laboral implica “repartir el treball i la riquesa” per guanyar “temps per a les cures i la vida personal, per millorar la seguretat i la salut i el benestar de les persones treballadores. En definitiva, millorar la qualitat de vida”. Perelló va afirmar que una jornada de 32 hores permetria “avançar en la igualtat d’homes i dones”. També va dir que el seu model econòmic no contemplava el Hard Rock o uns JJOO.
