Avui diumenge 9 de juny se celebra el Dia Internacional dels Arxius, efemèride que en cap cas puc deixar de parlar-ne. Els arxius som els garants de la memòria, d’això no hi ha dubte. Però d’un temps ençà els arxius no sol preservem la informació que custodiem sinó que hem evolucionat molt en l’àmbit de l’arxivística. Ara els arxivers i arxiveres ja no sols classifiquem, ordenem i descrivim papers sinó que hem fet un pas més, som presents en tot el cicle vital dels documents siguin en paper o siguin en format electrònic, participem en el foment de la transparència, garantim la protecció de les dades i l’accés a la informació, ens preocupem de la posada en marxa de noves tecnologies per a la digitalització dels documents, contribuïm en la generació de coneixement, som espais de recerca, de difusió i de cultura. Sense el testimoni dels documents d’arxiu no podríem parlar de les nostres tradicions, dels nostres costums i de la nostra llengua, sense la informació que guardem els arxius no podríem explicar la nostra història. Cal posar en valor els arxius, però també la vàlua dels arxivers i arxiveres que actuem com a protectors del nostre passat i que el temps ens ha fet evolucionar fins a convertir-nos en persones multidisciplinàries, amb una formació molt més amplia que la dels vells arxivers. Continuem sent historiadors amb coneixements en paleografia i diplomàtica, però ara també tenim habilitats en creació de circuits administratius, en aplicacions informàtiques, en metadades, en avaluació de documents i en preservació de diferents suports i formats. Són dinamitzadors culturals i en cuidem de donar a conèixer la nostra professió, perquè explicant qui som i que fem contribuïm a l’estima de la nostra història. Avui les persones que treballem en l’àmbit de l’arxivística estem de celebració. Enhorabona a totes elles!