Les tardes del cap de setmana sempre havíem anat de tapes i havíem quedat per fer un beure, ni “tardeo” ni “terraceo”. Una cosa és l’evolució del llenguatge i l’addició de paraules tècniques (tecnicismes que no existeixen en català i l’adopció d’altres paraules foranes) anglicismes i, òbviament, castellanismes què és el que tenim més a prop. Però si tenim una forma de dir o una paraula per designar una cosa i la canviem per una altra, si ja existeix una paraula en el teu idioma, canviar-la no suma res, fa, ras i curt, una resta; perds una paraula. No li veig cap sentit, ni pràctic ni estètic. És una reivindicació perduda perquè si corregeixes algú o intentes explicar-ho, et titllen de tafanera, amb sort!