Encara que sembli mentida, el caràcter de les persones difereixen una immensitat malgrat ser pràcticament veïnes. Això es veu clar en la manera de concebre les festes a Ponent, si el municipi pertany a la delimitació de Catalunya o a la d’Aragó. Les recents festes de Binèfar van deixar pas a les de Monzón, dos enclavaments on els festejos estan assegurats fins que surt el sol i on, curiosament, no abunden els veïns pejigueres queixant-se que no els deixen dormir.
Una cosa semblant dins d’un parell de setmanes passa a Fraga coincidint amb la Pilarica. En aquestes poblacions veïnes la gent t’accepta com si et conegués de tota la vida, el sentit fester és bàsic i ningú no et posa mala cara si en passar entre la multitud li mulles amb una mica del ‘mejunje’ que vas assaborint tot feliç.
Són dies per gaudir i deixar els mals rotllos per al cinema. Aquí és una altra història, perquè en una relliscada així te la jugues amb un mal d’ull, una bronca insulsa o una cosa molt pitjor tal com s’han posat els temps. També a l’hora de participar als actes, les diferències són de consideració.
A més, quan acaben les actuacions hi ha zones de penyes que no donen treva i que accepten tots els que acudeixen amb els millors desitjos de passar-s’ho d’allò més bé. Les Festes de la Tardor han tornat un any més i la tònica del programa és la de sempre, és a dir, avorriment total i badall parcial. Això és ‘Laherida’, la capital de la Terra (en)Ferma.
La diferència que tenim amb els d’allà és que aquella gent és conscient que són festes i les viuen a ple pulmó i no com aquí que sembla que cal demanar perdó per divertir-se… Oh yeah!
