EH Bildu podria guanyar per primera vegada a la història unes eleccions basques derrotant un PNB que fins ara no ha perdut mai en vots en aquests comicis, encara que el PSE treiés més escons el 1986.
Tots els sondejos pronostiquen un resultat ajustat entre els dos partits nacionalistes però segons han passat els dies cada cop han estat més les enquestes que auguren una victòria de la coalició abertzale, que fins ara no havia aspirat mai a guanyar i el seu millor resultat va ser el 2012, just després del final del terrorisme d’ETA, quan va quedar segona amb 6 parlamentaris (27 a 21) i 10 punts del PNB (34 a 24%).
Els estudis demoscòpics han calat als partits i si EH Bildu parlava fa uns mesos que l’important era consolidar el “canvi de cicle” i deia no tenir pressa a guanyar, l’última setmana ha insistit que el canvi és “ara”, mentre que el PNB ha recorregut a una estratègia defensiva alertant els abstencionistes de la necessitat de votar davant del risc d’una victòria i un govern d’EH Bildu.
Una de les grans incògnites de cara a les votacions d’avui és el nivell d’abstenció que es registri, que s’augura del 40% quan normalment a les eleccions autonòmiques està al voltant del 35%, i com afectarà el resultat, així com si algun partit ha estat capaç els últims dies d’atreure la gran borsa d’indecisos, que les enquestes situen en el 20%. De totes maneres, encara que guanyés les eleccions la coalició abertzale sembla difícil que pugui governar, ja que tant el PNB com el PSE-EE han mostrat la seva disposició a reeditar coalició de govern, a la què les enquestes donen majoria absoluta.
A més, tampoc no seria imprescindible aquesta majoria per a la investidura del lehendakari, ja que la normativa electoral basca estableix, com en el cas dels ajuntaments, que en segona votació és elegit el candidat que més suports conciti encara que no tingui la majoria absoluta.
Les enquestes també han donat una pujada molt lleugera a socialistes i populars, que podrien créixer un o dos escons.