Sembla que van ser els egipcis els responsables d’aquesta gran poció anomenada cervesa que, per a més inri, utilitzaven per alimentar els malalts desganats, ja que a més els ajudava a dormir i a oblidar-se de les penes. Una cosa semblant és el que se segueix fent ara atès que són molts els que aposten per la birra per fer més suportables els mals glops.
La cervesa també està estretament relacionada amb el rock’n’roll i a hores d’ara en què els vells rockeros ja pentinen cabells blancs -si tenen la sort d’encara poder pentinar-se alguna cosa- aquestes panxes cerveseres són aclamades per grups escatològics com els Mojinos Escozíos.
Si repassem la història del rock espanyol, que va durar al cim un sospir tot i que es nega a evaporar-se, són moltes les referències que es fan a aquesta ‘rubia irresistible’, fins i tot hi va haver una banda que es va anomenar Más Birras. Hi ha moltes marques de cervesa i parlar-ne amb aquesta calor provoca una set insuportable.
Recordo amb molt d’afecte que només aterrar en aquesta ciutat, l’estiu del 1973 i amb només 15 anys, vaig formar part dels estudiants que aprofitaven les vacances per treure’s uns diners treballant. Va ser quan vaig conèixer de prop el que ara és l’únic sant en què crec perquè vaig estar pencant a l’entranyable fàbrica de San Miguel, on vaig provar per primer cop la cervesa alhora que se’m van anar obrint finestres de la meva vida com l’amistat, l’amor o el rock’n’roll i des de llavors no puc deixar de ‘beer beer’… Oh yeah!
