Aquest dimarts es complia un mes del decret d’estat d’alarma que ha paralitzat econòmicament bona part del país: una decisió que ha obligat els autònoms i la petita empresa de Lleida a abaixar les seves reixes durant més de trenta dies.
El tancament de comerços ha suposat la paralització absoluta de determinats sectors, i una reducció notable del volum de feina en d’altres, la qual cosa ha generat temor entre autònoms i pimes.
Per això, el passat dimarts, el Consell de Ministres va aprovar una moratòria perquè autònoms i pimes puguin pagar els impostos trimestrals el 20 de maig, un mes després de la data límit. Una mesura que resulta “insuficient” per al president de l’Associació d’Autònoms de Lleida, Pere Roqué, qui explica a LA MAÑANA que “no es tracta d’ajornar determinats pagaments, sinó d’eliminar-los mentre duri l’estat d’alarma”.
Per la seva banda, el president de l’Associació d’Empreses Familiars de Lleida, Marc Cerón, també denuncia a LA MAÑANA que es carreguessin determinats pagaments al març a sectors que no van generar beneficis. “Creiem que les administracions haurien d’haver ajudat l’autònom a no pagar la quota”, explica Cerón, qui lamenta que aquesta crisi “l’estem pagant empresaris i treballadors”.
El principal temor per als petits empresaris i autònoms de Lleida, però, no es troba en el futur més immediat, que “ja és greu”, sinó que Roqué i Cerón es mostren preocupats a llarg termini. Roqué explica que, quan reobrin determinades empreses, ja hauran perdut més del 30% de l’activitat anual, i Cerón assegura que n’hi ha moltes que “ja donen el 2020 per perdut”.
Una altra de les conseqüències per a Roqué també serà el fet que, a causa dels ERTO i els acomiadaments, “bona part de la població ara mateix no disposa dels ingressos que tenia abans de la crisi, de manera que, si baixa la capacitat adquisitiva, molts sectors patiran una davallada en el seu volum de negoci, i les pimes seran les que més ho notaran”.
L’hostaleria i el turisme, el comerç, la construcció i l’automoció són els principals sectors que fa un mes que no obren els seus negocis i, d’acord amb Cerón, seran els qui més patiran l’impacte d’aquesta crisi econòmica.
El president de les Empreses Familiars de Lleida, però, va més enllà i alerta que ja hi ha empreses que es plantegen no obrir. “Hi ha negocis familiars i comerços detallistes que estan sospesant si és millor obrir i fer front a les càrregues financeres, o si ja no val la pena”, assegura Cerón, qui alerta que “com més petit sigui l’establiment i més específic el producte que subministra, més possibilitats tindrà d’haver de tancar”. Aquest estiu serà per a Cerón “un període de situació”, i el darrer trimestre de l’any serà “complex”, tot i que, segons explica, les conseqüències de la crisi les notarem “els pròxims tres anys”.
Els ERTO, una decisio amb lletra petita
Gairebé 30.000 persones de la demarcació de Lleida s’han vist afectades per un ERTO des de l’inici de la pandèmia en un degoteig d’expedients que va ser important, sobretot, la darrera setmana de març.
Es tracta d’un recurs que, si bé suposa una reducció temporal de costos per a l’empresa en moments de crisi, també té “lletra petita”, d’acord amb Cerón, qui alerta que després d’un ERTO, les empreses no poden acomiadar treballadors en sis mesos. Cerón llença aquesta advertència en la mesura que “si no hi ha moviment econòmic, mantenir aquest personal d’aquí a mig any serà de gran dificultat per a les pimes”.
Cerón explica que aquestes seqüeles vindran primer “en forma d’impagaments i de demores per manca de liquiditat”, un problema al qual se li suma el fet que, durant l’estat d’alarma, “no s’ha creat cap normativa específica per ajudar la petita empresa a satisfer quotes de locals i propietats”, segons explica Cerón.
Pel que fa al finançament, Cerón també ha apuntat a una “dificultat” per part d’autònoms i PIMES “a l’hora d’acollir-se als crèdits ICO que ofereixen els bancs”, ja que, segons alerta, “es primen les grans societats”.
Montse Cerqueda: “Estem desbordats”
Mentre que la immensa majoria dels sectors han hagut de, com a mínim, disminuir la seva activitat durant la crisi, el sector jurídic i administratiu, especialment les gestories, viuen uns moments atípics i de molt volum de feina.
La Montse Cerqueda és la propietària d’una gestoria a Lleida, i explica que “en aquests moments estem desbordats”, ja que, “si la resta d’empreses han hagut de presentar expedients reguladors o sol·licituds de cessament de l’activitat, nosaltres ens hem encarregat de tota la part burocràtica”. Malgrat la gran quantitat de feina, Cerqueda admet que “el nostre futur és incert, perquè si les empreses que nosaltres assessorem estan en un moment de crisi, les haurem de seguir ajudant per responsabilitat i ètica professional, però no sabem si ens podran pagar el servei”. Cerqueda també dóna serveis de comptabilitat, i denuncia que “els terminis ens persegueixen”. Segons explica la propietària de Cerqueda Gestió, la decisió de prorrogar durant un mes els pagaments d’autònoms i pimes “va venir molt tard” i quan es va anunciar que s’allargava el termini “ja ho teníem molt avançat”.
Enric Lamolla: “L’Estat haurà d’incentivar la compra de vehicles”
L’Enric Lamolla és al capdavant d’un grup de concessionaris que també ofereixen servei de taller i explica que aquest dimarts van poder obrir de nou, però “només el taller i únicament per als vehicles de primera necessitat”, com és el cas de les ambulàncies, i els cotxes dels cossos policials. La seva esperança és la de poder obrir les botigues a mitjans de maig, tot i que ja preveu que les seves vendes suposin una davallada d’entre el 30 i el 40% en comparació amb el 2019. El que preocupa el sector per a Lamolla és “la falta de confiança del client”, per la qual cosa apunta a la necessitat de tenir “un sistema de subvenció per part del govern per a la compra de vehicles”, com l’antic pla PIVE.
Ignasi Benito: “Costarà tornar a organitzar banquets de 50 comensals perquè hi ha por”
L’hostaleria, i de retruc el turisme, esdevé un dels principals afectats per la crisi del coronavirus que d’acord amb Marc Cerón “ha perdut tots els ingressos que hauria generat per Setmana Santa i totes les festes del mes de maig”. Un sector que, a més, d’acord amb Roqué, “quan obri ho haurà de fer amb limitacions d’aforament que li comportaran menys ingressos amb més despeses que abans per poder disposar d’EPI”.
L’Ignasi Benito és al capda-vant del restaurant Ambrosia de Rosselló i explica que, si bé no pot atendre el públic al restaurant des de mitjans de març, ha conservat el servei a domicili, una opció que ja oferia als seus clients abans de la pandèmia però que “ha incrementat en les darreres setmanes”. Tot i poder mantenir el negoci amb una activitat mínima, el que preocupa Benito és el fet que “costarà tornar a organitzar banquets de 50 comensals”, ja que, segons diu, “hi haurà por”.
Pere Roqué: “Necessitarem termòmetres per mesurar la temperatura dels treballadors al camp”
El sector de l’agricultura va rebre aquest divendres la notícia que el govern espanyol permetrà la itinerància als empleats del camp, la qual cosa suposarà que els treballadors que ara es troben al sud de l’Estat puguin desplaçar-se a la demarcació de Lleida per incorporar-se a la campanya de la fruita. Una decisió que solucionarà la manca de mà d’obra per a la campanya i que només es permetrà en cas que s’hagi regularitzat el contracte de treball i l’alta de la Seguretat Social del treballador.
Al mateix temps és una solució que, segons explica el president d’ASAJA Lleida, Pere Roqué, “aposta per la concatenació de campanyes”, una manera de mantenir els treballadors ocupats tot l’any en els diferents conreus del país, i que es contraposa a la contractació en origen, força comú anys enrere, i ara impossible a causa de les restriccions de la mobilitat entre països.
Roqué, qui també és propietari d’una explotació agrícola, posa èmfasi en la gran quantitat de mesures de seguretat que s’hauran de prendre aquest estiu al camp, i admet que un positiu de coronavirus entre els treballadors, no només suposarà una baixa laboral, sinó que la resta de treballadors, i també el propietari de l’explotació hauran de posar-se en quarantena.
El president d’ASAJA Lleida admet que “aquesta campanya necessitarem termòmetres per prendre la temperatura dels treballadors a l’inici i a la finalització de la jornada laboral”. Aquests termometres, segons explica, han de tenir preferiblement un sistema làser, de manera que no calgui desinfectar l’aparell cada vegada que es fa servir.
Entre altres mesures, que ASAJA ha recollit en un decàleg, Roqué també destaca la necessitat de disposar de guants, mascaretes i gel hidroalcohòlic, així com de respectar la distància de seguretat entre treballadors. Al mateix temps, també alerta els pagesos que ofereixin habitatge als seus treballadors, pràctica comuna a la demarcació, que “caldrà desinfectar els espais dues vegades al dia”, així com netejar la roba a temperatures superiors als 60° i canviar la roba dels llits cada dos dies.
Roqué, qui aposta per replantejar els horaris i fer jornades intensives, alerta que hi ha 21 subsectors que depenen directament de la fruita a Lleida, una activitat que aporta una recaptació de 100 milions d’euros de Seguretat Social i que suposa 35.000 contractacions.
Pilar Pallàs: “Tenim dificultats perquè no arriben els subministraments”
El sector de la construcció és un dels que aquesta setmana ha pogut reiniciar la seva activitat després de tancar portes amb el decret d’estat d’alarma. Pilar Pallàs és al capdavant de Construccions Pallàs, i assegura que, malgrat poder tornar a la feina, “hem tingut una davallada de l’activitat”.
Pallàs explica que a una “dificultat perquè arribin part dels subministraments” se li suma el fet que “no ens permeten treballar en zones on hi pugui haver gent que no pertanyi a l’obra”. Això fa que les constructores no puguin treballar en aquells habitatges particulars que, encara que no tinguin inquilins, tingui veïns d’escala, per exemple. Així, acabar l’obra nova és una de les úniques opcions que tenen. Al mateix temps, cal tenir present que, segons alerta Cerón, ara per ara totes les obres públiques han quedat paralitzades, la qual cosa redueix el radi d’acció de les empreses de construcció.
En el cas de Pallàs, aquestes limitacions imposades per l’estat li suposen haver de parar el 40% de la seva activitat. Al mateix temps, la propietària de Construccions Pallàs lamenta el fet que “les lleis i restriccions sempre han sortit en cap de setmana”, la qual cosa “dóna poc marge al petit empresari per actuar”.
Pallàs és també presidenta del Gremi de Promotors de Lleida i, malgrat admetre que és aviat per fer previsions, assegura que les conseqüències per al sector dels promotors dependran de la “capacitat compradora” que hi haurà un cop acabi el confinament.