Darrerament, s’ha popularitzat a la xarxa social X un compte que es dedica a comptabilitzar els casos d’agressions amb arma blanca a Catalunya. Hi ha qui veu en aquest apunyalòmetre una eina de l’extrema dreta per promoure la xenofòbia i assenyalar certs col·lectius i també hi ha qui aplaudeix que algú posi sobre la taula el problema de la creixent inseguretat ciutadana en algunes ciutats. Segurament hi ha una mica de tot això, sumat a gent que té poca feina i s’ha de distreure d’alguna manera. Però les xifres que donen són les que són. Un total de 39 apunyalaments han deixat 36 ferits i tres morts en els 23 dies (ahir) que han passat d’aquest mes d’agost. Falta la comparativa amb anys anteriors, però la sensació que dona és que hi ha una utilització a l’alça d’armes blanques en les tradicionals disputes de macarres de poca volada. Navalles, ganivets, pals o botelles trencades han tornat a prendre protagonisme en aquestes batusses que sovint són captades per algun curiós amb el seu mòbil i acaben fent-se virals a les xarxes. Semblava que aquesta etapa, la d’anar armat amb objectes tallants pel carrer, estava superada i que els Toretes i Vaquillas de torn havien quedat relegats a zones marginals i a les pel·lícules cutres del cinema quinqui dels anys 80. Però ja ho diuen que, al final, tot acaba tornant. En aquest cas, però, potser caldria posar-hi remei.
