Últimament, els dies se’m fan curts. Ahir mateix, dia 5 d’agost, va volar com un sospir. No tinc temps de fer res. El diagnòstic general assegura que aquesta velocitat de les hores és conseqüència de l’edat. Tothom recorda els estius de la infantesa. Les vacances eren molt llargues i teníem temps per fer de tot, fins i tot el quadern de vacances de l’Episcopal que ens martiritzava. No sé si és gaire científic culpar l’edat d’aquest fenomen. Trobo més fiable la descoberta del Servei Internacional de Rotació de la Terra i Sistemes de Referència (IERS, en anglès), segons el qual els dies són més curts. Per exemple, el dia d’ahir va durar 1,51 mil·lisegons menys, essent considerat entre els dies documentats més breus de la història. Encara va ser més fugaç el 5 de juliol de 2024 amb un registre d’1,66 mil·lisegons menys del que tocava. A la força ens falta temps! Segons els científics, el fenomen es deu al fet que la Terra ha accelerat la seva velocitat de rotació a causa de la posició de la Lluna i del Sol. Altres consideren que es deu al camp gravitacional del Planeta. Els més alarmistes creuen que és alguna cosa de dins del Globus terraqüi. Sense ànim d’interferir la labor científica, he pensat que potser aquesta fúria és conseqüència de l’acceleració i l’estrès que portem els habitants d’aquest astre tan maltractat. Tot ho volen immediatament. Ens bombardegen a whatsapps i si no contestem de seguida ens estrenyen amb més missatges. Per combatre aquesta tensió, vaig enviar a la meva neta una carta per correu postal a Sant Cugat del Vallès. Fa un mes i encara no ha arribat. És la meva modesta contribució a la desacceleració de la Terra.
Sessió: No iniciada
