Va sortir del Senegal pagant al passador amb els diners que la seva tieta li havia donat. Encara sort de la tieta. L’havien violada una tarda que s’havia equivocat de carrer a Dakar. Tenia quinze anys. Estava embarassada de sis mesos, i en saber-ho, els seus pares i germans l’havien repudiada i fet fora de casa. Era un llast, una vergonya per la família i sola no se’n sortiria. A la pastera la van tornar a violar, dues vegades més. Creia que moriria –potser hagués estat millor morir– pensava. Quan va arribar a les Canàries li faltava un més per parir. “Tu no viuràs el que jo he viscut”, es va prometre. La Júlia, que treballava a Creu Roja, i també estava embarassada, li va donar la mà per ajudar-la a sortir de la llanxa, es van tocar la panxa mútuament i van somriure.
Sessió: No iniciada
