Sempre m’he considerat una persona de ment oberta, però malauradament aquesta setmana ho he pogut constatar i de manera sagnant i dolorosa. És a dir, ras i curt, que vaig patir un accident domèstic ridícul i em vaig obrir el cap. Ara ho explico: em vaig aixecar del llit mig somnàmbul i el meu cap va impactar violentament contra la punta d’una finestra d’alumini oberta (la calor, ja se sap). No vaig cridar, per no despertar ningú i quan vaig arribar al lavabo, el meu cap era com una font que brollava sang. Vaig trigar a parar l’hemorràgia i finalment vaig tornar al llit, amb dolor i amb aquella sensació humiliant del babau. De fet, alguna vegada havia pensat que això podria passar, però no ho vaig solucionar. Unes hores després, ben aconsellat, vaig anar a Urgències del CAP de la Bordeta, on em van ficar cinc grapes, però no pas xopets de grappa italiana, molt més estimables. Explico tot això per agrair l’atenció amable i curosa dels treballadors del CAP de la Bordeta. Cada vegada ho tinc més clar, si la sanitat pública té mancances és per la mala gestió dels polítics (i de les administracions) i no pas per la tasca de la gran majoria dels seus professionals. Però, en tot cas, intenteu no anar-hi, i menys amb el cap obert.
Sessió: No iniciada
