Juan Manuel Santos, expresident de Colòmbia entre 2010 i 2018 i Premi Nobel de la Pau el 2016, va visitar ahir la Universitat de Lleida, en el marc del seu nomenament com a Doctor Honoris Causa pel Campus d’Excel·lència Internacional ‘Campus Iberus’, del que forma part la UdL, “pel seu esforç en acabar amb la Guerra Civil a Colòmbia i la negociació amb les FARC”, segons explicava el rector, Jaume Puy. L’acte tindrà lloc avui (12.00 hores) al Centre de Cultures i Cooperació Transfronterera al Campus de Cappont. Santos, que va participar fa uns dies a la Conferència de Seguretat de Múnic, on es van abordar alguns dels problemes que afecten el món, destacava la importància del diàleg, que és l’arma més potent, deia, citant a Nelson Mandela, a l’hora de buscar solucions, ja que “cap problema el poden resoldre un, dos o tres països”, i reclamava una negociació “inclusiva” per als conflictes, entre ells de Rússia i Ucraïna, on espera que Trump tingui “ment oberta”.
Pel que fa al procés de pau que va iniciar a Colòmbia, amb l’històric acord del 2016, Santos deia que “va ser considerat com el més complet i integral dels que s’han fet; la primera fase de desmobilització, desarmament i reintegració va ser molt ràpida”. I no era fàcil la decisió, recordava, ja que “un procés de pau és impopular per naturalesa, perquè tot es redueix a quanta justícia estàs disposat a sacrificar per la pau”. Tot i així, el més important “és tenir líders amb visió a llarg termini, que generin consens i no divisions”. En l’actualitat, però, sembla haver-se estancat; “hi ha hagut manca de voluntat política al govern anterior i falta de capacitat de gestió en el govern actual”. Quant a altres models per intentar resoldre la inseguretat, com l’implementat per Bukele a El Salvador, Santos assegura que “ha tingut una gran acollida al seu país, però és compatible reduir els índexs d’inseguretat amb el respecte als drets humans”.
Com a conclusió, sobre els 130 conflictes actius al món, l’expresident colombià assegura que “una política comuna no només és possible, sinó que és absolutament necessària; el crim organitzat cada cop és més sofisticat i és multinacional, així que si no hi ha col·laboració entre països serà complicat”.
