Un jove acusat de mantenir relacions sexuals completes i consentides amb la seva núvia, quan ella tenia 14 anys i ell 22, ha estat absolt d’agredir sexualment a la menor, en funció de la clàusula “Romeo i Julieta”, recollida en l’article 183 “quater” del Codi Penal.
Encara que l’edat de consentiment per a mantenir relacions sexuals al nostre país està fixada en els 16 anys, aquesta clàusula preveu una possible exempció de la responsabilitat penal en els casos en els quals, per sota d’aquest límit, les relacions hagin estat consentides i s’hagin produït entre persones d’una edat pròxima i amb un grau similar de maduresa física o psicològica.
Durant el judici, celebrat el juny passat en la Secció Tercera de l’Audiència de Guipúscoa, tant la Fiscalia com l’acusació particular, que exerceix la víctima, van reclamar per a l’inculpat 12 anys de presó per un delicte d’agressió sexual amb penetració a una menor de 16 anys.
La sentència del cas, a la qual ha tingut accés EFE, considera ara provada l’existència d’una “relació sentimental” entre la víctima i l’acusat, tots dos naturals d’Hondures, els qui “presentaven un desenvolupament maduratiu intel·lectual i sexual similar”, encara que ell tingués 22 anys i ella 14.
El text aclareix, no obstant això, que quan van succeir els fets el jove tenia “una intel·ligència normal per a la seva edat, però una baixa maduresa” psicològica, no suficient “per a afrontar plenament els reptes característics d’una vida adulta”, ja que “tendia a presentar dificultats per a prendre decisions de manera autònoma i per a establir relacions madures amb els altres”.
“En canvi -prossegueix el document judicial-, la menor presentava una intel·ligència mitjana-alta i una certa maduresa psicològica en la mitjana de la seva edat”, que en qualsevol cas no resultava “suficient per a afrontar els reptes de la vida adulta”, de manera que tenia “un cert control sobre la seva pròpia vida” però “no seria capaç d’assumir completament les conseqüències dels seus actes i decisions”.
El 18 d’agost de 2021 la parella va mantenir relacions en una primera ocasió en el domicili del noi, “consistents en petons i carícies”, durant les quals l’inculpat “va arribar a posar-se un preservatiu”, encara que va desistir de continuar perquè ella li va dir que “se sentia malament” i li va demanar que “parés”.
El 6 de setembre del mateix any, tots dos “van mantenir relacions sexuals amb penetració” també en l’habitatge del jove.
Per a absoldre ara al noi, defensat en aquesta causa pel lletrat Pablo López Goenaga, la sentència explica que “no sols cal tenir en compte la diferència d’edat entre l’acusat i la víctima sinó també altres factors concurrents que no cal obviar”.
Entre aquests, destaca el fet que la “relació de parella” sorgís en el si d’un “grup d’amics” tots naturals d’Hondures, molt “heterogeni”, en el qual sortien “com a quadrilla”, a pesar que les edats dels seus membres oscil·laven entre els 11-12 anys de la més jove fins als 34 de la major.
Un “entorn sa” en el qual existia un “espai de confiança” on, segons la sentència, va néixer la relació entre la parella i en el qual la menor “interactuava” no sols amb l’acusat, sinó “amb altres nois majors que ella” i amb una dona de 34 anys.
Segons va determinar en el seu moment l’equip psicosocial, aquest context va fer que arribés un moment en el qual “tots” podien tenir “una sensació d’iguals”, a passar que no sigui “una cosa que vegem de manera habitual en la nostra cultura”.
“Ha de ser necessàriament en aquest context -agrega la sentència- on ha d’analitzar-se la proximitat en maduresa física, intel·lectual i psicològica” entre l’acusat i la menor “si volem donar rellevància al consentiment prestat” per la noia qui, d’altra banda va ser la que “va trencar” la relació sentimental quan “va entendre que havia de trencar-se”.
Entrada a l’Audiencia de Gipuzkoa
