Tots en algun moment passem moments difícils. A vegades per desgràcia irreversibles. Situacions que poden fer-te perdre l’esperança. Moments en els quals no et reconeixeries a tu mateix. Indiscutiblement cadascun intentarà superar aquestes situacions com pugui o sàpiga. Al meu cas aquesta vegada m’ha costat tres anys abraçar la meva situació. Trigar tant a fer-ho m’ha comportat tres anys de llarg sofriment. Al final tornar a tenir un objectiu m’ha ajudat en aquest cas a acceptar el meu moment irreversible. No perdo l’esperança de poder canviar-ho, però ho accepto com a situació actual. En abraçar el que ets ara i la teva circumstància, acceptes i entens qui ets en aquest moment i quines capacitats tens. Deixes d’enyorar el que eres i deixes de pensar en el que seràs per a centrar-te en el que ets ara. En entendre les teves capacitats actuals, ets capaç d’aconseguir preparar unes metes i uns objectius adaptats a aquestes capacitats actuals. Això suposa poder tornar a caminar cap a un destí, poder aprofitar qualsevol vent que et pugui portar fins a ell. Suposa fluir i deixar de nedar a contra corrent. Suposa deixar de lluitar i aprofitar l’energia per a construir. Suposa tornar a sentir la felicitat en caminar per un nou i desconegut camí sabent que el camí és la felicitat i no el destí. Espero que aquestes idees et serveixin. Com sempre, és un intent que et portin a una reflexió i a un lloc on et sentis bé.
Sessió: No iniciada
