Nadal té ganes d’acaparar selfis i likes a dojo. Acostumats als torrons, la loteria, a allò de “tornar a casa per nadal”, al pare Nöel, als Reixos, als naixements, al tronc, a les tires de llums de carres i places, a l’avet de nadal ple de llumetes i de tot una mica… enguany Nadal ha mudat… a l’americana. És lo que té el món global i l’impacte de les fotos i influencers a les xarxes. Un municipi comença, un altre veu oportunitats d’acaparar l’atenció i diu: Jo més que tu! I comença el joc a veure qui té l’estructura (que no arbre) de Nadal més alta i grossa. Llegeixo: la més gran del món té 750 metres d’alta, a Gubio (Itàlia); la segona a Còrdoba (Argentina) en té 100. A Espanya, guanya la de Cartes (Cantàbria) amb 65; la de Granada en té 55; les de Badalona i Vigo 45; les de Pàjara (Fuenteventura) i Hoyo (Madrid) 22, i fetes amb ganxet; Lorca, Mérida, València arriben als 20 metres, i Logroño ha pujat fins als 12. Passejant aquests dies pels boscos de Durro, plens d’avets d’un verd preciós, amb aquella flaire característica que et porta el Nadal només ensumant-los i mirant-los, pensava que estem substituint l’important per lo banal i mediàtic. Una llàstima, no?