Estava capficada pels avançaments temeraris que alguns fan en cotxe a la N-230 posant en perill la seva vida i la dels altres, i de sobte vaig veure Hamnet, l’última pel·lícula de Chloé Zhao que ha adaptat l’exitosa novel·la de Maggie O’Farnell basada en la vida de la família de Shakespeare, concretament de la seva dona i els seus fills. Em van marxar per un moment les cabòries de cotxes i velocitats testosteròniques i vaig abstreure’m en l’impacte de la pel·lícula que porta el nom del fill de Shakespeare mort de forma prematura i que és l’eix de la trama, la terrible inspiració del Hamlet que el seu pare va escriure per superar el dol mentre la seva dona ho canalitzava sense art, només amb entranyes. Vaig pensar de nou en avançaments temeraris, sempre que surto de casa procuro deixar-ho tot endreçat per si no torno. La idea de la mort, sempre inoportuna i imprevista, va ressonar veient Hamnet, la mare que reneix a l’ombra de Hamlet, l’art com a cura. Ara que fa nou anys que va marxar la meva mare li envio una abraçada molt forta i energia animal a una artista de la Ribagorça, Ana Iglesias, que ha vist marxar la seva fa uns dies. Despullades a la vida. El país inexplorat del que cap viatger torna, com diria Hamlet.
Sessió: No iniciada
