Al món hi ha actualment unes 7.500 llengües, parlades i de signes. Tot i que pugui semblar que en siguin moltes no són gaires comparat amb les desenes de milers d’idiomes que els científics han calculat que hi havia fa entre 1.000 i 3.000 anys.
Un estudi que recull la revista ‘Science’, revela que l’Antiguitat va viure una mena d’“edat d’or” del llenguatge, on la diversitat lingüística superava amb escreix l’actual. Un dels autors és l’investigador Damian Blasi, de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA). Per reconstruir la història de les llengües del món al llarg dels darrers 12.000 anys, Blasi i els seus col·legues d’Alemanya i els Estats Units han desenvolupat un model demogràfic que recorre a dades etnogràfiques (costums i pràctiques culturals) de 171 societats de caçadors-recol·lectors com a indicador de les primeres poblacions humanes. Parteixen de la hipòtesi que aquests grups eren petits i cohesionats culturalment, per la qual cosa solien parlar una sola llengua. El model utilitza la seva mida, juntament amb estimacions de la població mundial antiga, per inferir el nombre probable de llengües que hi havia a principis de l’Holocè (fa aproximadament 11.700 anys), quan la població mundial seria entre 4,4 i 7 milions de persones. El model també parteix de la base que, a mesura que l’agricultura, la innovació tecnològica i la producció alimentària van permetre que les poblacions creixessin de manera espectacular, cada vegada més persones van passar a compartir la mateixa llengua. Això va fer que les societats es fessin més grans, i hi hagués més persones participant del mateix idioma.
Els investigadors estimen que, a principis de l’Holocè, es parlaven entre 4.500 i 6.200 llengües, i que a mesura que va créixer la població mundial va augmentar la diversitat lingüística i va arribar a existir desenes de milers d’idiomes fa entre 1.000 i 3.000. Després d’aquesta “edat d’or”, sembla que el declivi de la diversitat lingüística va començar amb l’expansió de grans Estats i imperis (el model no concreta quins), molt abans que comencés el colonialisme europeu modern fa 500 anys, com es pensava fins ara. “Sens dubte, el colonialisme europeu va intensificar la substitució lingüística a una escala enorme, però els nous models suggereixen que el procés tenia arrels més profundes en l’expansió d’Estats i imperis anteriors”, assenyala Blasi.
