El jutjat contenciós administratiu de Lleida preveu celebrar dilluns vinent una vista arran del recurs presentat per la plataforma Lleida contra la MAT contra la llicència d’obres concedida per la Paeria a la línia d’evacuació del macroparc solar d’Alcarràs, al Segrià. Una quinzena de tècnics estan citats a declarar al jutjat, segons ha informat aquest dijous l’entitat en roda de premsa. La plataforma demana que el permís es declari nul perquè considera que el traçat no s’ajusta al planejament municipal, que estableix que les línies elèctriques a l’Horta han d’anar soterrades o aprofitar corredors d’infraestructures existents. La línia, que ja està en funcionament, passa a tan sols deu metres d’alguns habitatges.
La secretària de l’entitat, Pilar Sanvicén, ha remarcat que el fet que la infraestructura Rascon Solar ja estigui executada no impedeix que els tribunals n’analitzin la legalitat. «Una línia elèctrica es pot desmuntar i la legalitat no caduca quan s’acaben les obres», ha afirmat.
Sanvicén ha recordat que els serveis municipals havien informat el 2022 i el 2023 que el traçat no complia el planejament i havien reclamat que la línia se soterrés, especialment per allunyar-la dels habitatges i protegir l’entorn del mirador de Rufea. Malgrat això, ha dit, el consistori es va «contradir» i va concedir la llicència d’obres per a la línia d’evacuació a finals del 2024.
El president de Lleida contra la MAT, Adrià Drago, ha denunciat que el complex fotovoltaic d’Alcarràs està plantejat sobre unes 800 hectàrees, amb unes 654 ja executades, i que encara hi ha dos parcs pendents. «Vèiem que era un despropòsit destinar terres fèrtils, terres productives, a aquestes grans infraestructures», ha afirmat.
Drago ha explicat que les línies d’evacuació associades al complex sumen uns 27 quilòmetres entre Alcarràs, Albatàrrec i Lleida i que una part important del recorregut –el 60%– es va aconseguir soterrar arran de les al·legacions presentades. El principal conflicte per a la plataforma es concentra, però, en el tram de l’Horta de Lleida, on la línia torna a ser aèria en un tram d’1,8 quilòmetres, ha detallat. «No diem que no passés pel terme municipal, el que diem és que no fes mal d’aquestes maneres», ha resumit.
Segons Drago, la línia podria haver aprofitat infraestructures existents i s’hauria pogut acostar al corredor de l’alta velocitat en lloc de travessar l’Horta mitjançant torres elèctriques i cables aeris. El president de la plataforma ha criticat especialment que el traçat arribi a quedar a uns deu metres d’alguns habitatges.
Una quinzena tècnics citats a la vista
La plataforma espera que la vista de dilluns permeti confrontar aquests arguments amb els tècnics municipals i els responsables del projecte. Drago ha avançat que estan citats setze tècnics, tant de la Paeria i de la Generalitat, com de l’empresa promotora i de la mateixa plataforma. L’entitat confia que el procediment pugui acabar comportant una modificació del traçat encara que la línia ja estigui activa. «L’òptim seria anul·lar-la tota i aprofitar la infraestructura entre Adif i els Mangraners», ha dit.
Sanvicén ha insistit que la plataforma no qüestiona el desplegament de les energies renovables en si mateix, sinó el model d’implantació. L’entitat reclama prioritzar l’autoconsum, les comunitats energètiques i les instal·lacions en espais ja transformats, i demana a la Paeria que apliqui les seves pròpies normes «sense excepcions a mida per a les grans empreses». Regidors d’ERC, del Comú de Lleida i del PP s’han afegit aquest dijous a l’acció reivindicativa de la plataforma a la plaça de la Paeria.
Procediments judicials contra la Generalitat
El contenciós contra la Paeria va en paral·lel al procediment que la plataforma manté contra la Generalitat per les autoritzacions dels parcs i de les línies d’evacuació. Aquest segon litigi qüestiona, entre altres aspectes, que el macroparc solar d’Alcarràs es tramités com vuit parcs diferenciats de 50 MW quan, segons la plataforma, es tracta d’un únic projecte d’uns 400 MW que comparteix infraestructures.
El presumpte trossejament del complex també ha arribat a la via penal. El jutjat d’instrucció número 1 de Lleida ha reactivat la investigació que analitza si hi podria haver indicis de prevaricació i estafa, i ha citat a declarar el 13 d’octubre, com a testimonis, la cap de l’enginyeria que va dissenyar el projecte i una responsable jurídica de la Generalitat.
Segons Segre, consten com a investigats tres càrrecs de la Generalitat –el secretari de Transició Ecològica, Jordi Sargatal; la directora general d’Energia, Assumpta Farran, i la delegada dels serveis territorials de Territori, Josefina Terés–, així com les empreses Solaria i Ignis com a persones jurídiques.
