Darrere de la violència contra els immigrants hi ha partits i organitzacions que alimenten l’odi als nouvinguts. És especialment preocupant el discurs xenòfob que incita Vox. Encara ho és més d’amoïnador el fet que l’ideari de criminalitzar la immigració sigui molt rendible electoralment. Vox creix gairebé a tot arreu excepte a Galícia. Després de sis anys i dues voltes en eleccions generals, gallegues i municipals, Vox no té ni un sol diputat, ni un trist regidor entre els 313 municipis de Galícia (en va obtenir un a Avión que va abandonar el partit). El fenomen mereix un estudi. Ho ha fet l’historiador i catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Santiago de Compostel·la Lourenzo Fernández Prieto en un article publicat a La Voz de Galicia. Una teoria molt estesa, que en un principi va avalar el mateix historiador, és que a Galícia el Partit Popular absorbeix l’extrema dreta. L’hegemonia del PPG fa molt poc atractiva qualsevol aventura política que vulgui disputar vots als populars. Fernández Prieto donava per bona aquests tesi i n’atribuïa el mèrit a Feijóo fins que ha vist la manera com el líder popular s’ha plegat a l’extrema dreta un cop a Madrid. “Feijóo no vol saber res de Vox, però els necessita. Prefereix no necessitar-los, però entén que Espanya no és Galícia i viceversa”, analitza l’especialista. Llavors, “que no hi hagi Vox a Galícia, és mèrit de Feijóo o dels gallecs, que són els que voten?” es pregunta l’historiador. “Serem diferents? Una illa europea?”, continua interrogant-se. La resposta ens interpel·la a tots. Si trobem la fórmula màgica gallega ens estalviarem molts disgustos.
Sessió: No iniciada
