Un dels millors oradors del Parlament de Catalunya és el diputat tarragoní del PP Alejandro Fernández. Dijous es va coronar. L’última demostració d’oratòria de màxim nivell d’Alejandro Fernández es va viure en la darrera sessió de la Cambra catalana durant la votació d’una moció de Vox que proposava la prohibició de “qualsevol prenda islàmica”. El PSC, Junts, ERC, els Comuns i la CUP hi van votar en contra. El PP i Aliança Catalana s’hi van abstenir. La formació d’ultradreta va vendre la notícia a les xarxes dient que “només Vox vota a favor de prohibir el vel islàmic al Parlament”, fet que va enfurismar Fernández perquè el redactat de la moció es referia textualment a “qualsevol vestimenta islàmica”. Per a Fernández “el text cercava expressament que no poguéssim votar-hi a favor”. El diputat popular, despitralat pel parany, amollà: “Busqueu algú de poca ànima que s’arronsi amb la vostra demagògia de pamflet. Amb mi ho teniu clar. Soc català, soc espanyol. I soc del PP. Ben orgullós. I si no us agrada… a cagar a la via!”. En català de Lleida hi ha tres nivells de blastomia per engegar algú a fer punyetes. Si és una primera advertència diem “ves a cagar!”. Si la persona a la qual volem aviar es fa més pesada, el renec puja de to i amollem “a cagar al muro!”. I si la situació és insostenible, deixem anar un rotund “a cagar a la via!”. Fernández va utilitzar l’expressió de màxima potència, emulant el famós exabrupte de José Antonio Labordeta. Un digital satíric, davant del caos de Rodalies, titulava: “Renfe pide que no se mande a más gente a cagar a la vía”. Fernández haurà de moderar el to per no abonar més el desordre dels raïls.
Sessió: No iniciada
