Josefina París Mor ha estat guardonada pel Premi Lladonosa d’Història Local enguany per la seva obra ‘La foscor de la rereguarda’, un llibre que explora la Guerra Civil a Artesa de Lleida, especialment el període que va des del 1936 fins a finals de l’any 1938. L’estudi no plasma la guerra des de les batalles o les trinxeres, sinó que s’hi narra com la població va conviure i sobreviure a les condicions que la guerra entre republicans i sublevats va imposar.
La guanyadora, nascuda a Artesa de Lleida, és historiadora, i durant la seva vida professional va treballar com a arxivera. Tot i que la seva vocació ja és un precedent de la temàtica del llibre, l’obra neix a partir dels silencis que de petita rebia quan volia conèixer més sobre què havia passat, però “quan preguntava i m’encuriosia pel tema, qui ho havia viscut evitava parlar-ne”, va explicar París.
Enmig del secretisme, del “no voler parlar”, i de la voluntat de deixar enrere temps que “havia deixat moltes ferides obertes” a qualsevol que els visqués, la padrina materna de la Josefina, li explicava les seves vivències les circumstàncies difícils que va deixar la guerra a mesura que passava. Les històries de la seva àvia, van ser la clau que obria la porta a un món d’inquietud personal que “sempre havia portat a dins”, va dir l’autora.
‘La foscor de la rereguarda’, és una obra en la qual a partir de documents, converses i testimonis, París dona a conèixer la realitat de dins del poble d’Artesa de Lleida durant la Guerra Civil, és a dir revela la vida quotidiana del municipi.
El llibre fa present com el primer any de conflicte, els infants continuaven anant a l’escola i els pagesos no descansaven dels camps, però arran de l’inici els bombardejos, el paradigma “es va agreujar”. El 1938 Artesa va viure un canvi radical, i la situació escalava cap a una fase més crítica alhora que el front de guerra s’acostava al territori. Mitjançant la seva investigació, l’autora va poder determinar que l’activitat a les escoles va cessar i el poble va quedar militaritzat, una conjuntura que incús va suposar que algunes persones que van néixer en aquell moment “no se les inscrivia ni al registre civil”.
Entre les temàtiques que abasta l’estudi de París, s’explora també la construcció de refugis de protecció, les dificultats per aconseguir aliments “tot i que era un poble pagès”, com va viure el poble l’arribada de refugiats que fugien de l’avançament territorial feixista i com les famílies que volien mantenir la seva fe cristiana (Artesa formava part de la zona republicana), “batejaven els infants d’amagat perquè la pràctica religiosa estava prohibida”, va apuntar París.
L’estudi guardonat se centra en Artesa de Lleida, un petit territori que li ha permès reconstruir biografies i posar noms i cognoms a persones que van morir, unes troballes que van ser possibles gràcies a la recerca de la ‘microhistòria’. L’autora considera que la història general “la dels llibres” acostuma a posar el focus en grans conflictes, mentre que la recerca local “permet recuperar experiències quotidianes” i contribuir a donar a conèixer part de la història de les Terres de Lleida durant la Guerra Civil, perquè “per conèixer un territori s’ha d’estudiar les zones petites, perquè també contenen història”.
L’autora també va explicar que ‘Foscor a la rereguarda’, és una història que pren Artesa com a escenari central, “s’expliquen unes circumstàncies que són extrapolables a molts pobles de la zona de Lleida”.
L’obra de Josefina París Mor va ser guardonada al Santuari de la Mare de Déu del Merlí d’Alguaire amb el Premi Josep Lladonosa d’Història Local el passat diumenge 15 de novembre. El reconeixement l’autora el va rebre “amb molta il·lusió i sorpresa”, va assegurar, però, sobretot va voler destacar que d’aquest guardó ella n’espera que “serveixi perquè moltes persones puguin conèixer la història d’Artesa de Lleida, però també la història de part de les Terres de Lleida”.
Aquest diari, que col·labora amb el premi Josep Lladonosa, regalarà ‘La foscor de la rereguarda’ als seus lectors durant la Diada de Sant Jordi de l’any vinent.













