Sessió: No iniciada

Search

ARTICLES - ZONA 1 (BANNER HORIZONTAL)

Deportacions vergonyoses

ARTICLES - ZONA 2

Les eleccions poden fer córrer el risc de distreure’ns l’atenció de notícies transcendents. Aquesta setmana n’hem conegut una que, potser per aquest motiu, no m’ha semblat prou remarcada als mitjans de comunicació. Em refereixo al conveni que han anunciat que estan a punt de tancar cinc estats de la Unió Europea amb Ruanda sobre deportació d’estrangers que es trobin en situació irregular en aquells països europeus.

Efectivament, els governs d’Alemanya, Àustria, Dinamarca, Holanda i Grècia han fet públic que estan en negociacions avançades amb el de Ruanda per establir-hi un “centre de retorn”. Això significa que es podran deportar a Ruanda els estrangers que no reuneixin les condicions legals de residència i que no puguin ser repatriats als seus països d’origen.

L’anunci es produeix tot just un mes després d’haver-se publicat la norma europea que permet aquesta mena d’operacions i que també va passar relativament desapercebuda als mitjans de comunicació. Em refereixo al Reglament de la Unió Europea de 7 d’octubre d’enguany que estableix un sistema comú per al retorn dels nacionals de països tercers en situació irregular a la Unió. Aquesta normativa ha introduït una innovació substancial al sistema vigent fins ara sobre repatriació d’estrangers, que exigia que fos necessàriament al seu país d’origen. Aquest nou reglament permet que la deportació de l’estranger en situació irregular es pugui fer també a qualsevol altre país sempre que s’hi hagi signat un conveni en virtut del qual s’accepti aquest estranger no nacional seu.

Si ho recordeu, aquest ha estat un procediment que havien ja posat en marxa alguns estats amb anterioritat, com Itàlia amb Albània i el Regne Unit amb Ruanda. S’inspiren en el model australià implantat l’any 2001, que encara continua operatiu, de deportar a determinades illes de repúbliques veïnes els estrangers no desitjats. Ara bé, els intents del Regne Unit i d’Itàlia no van acabar bé a la justícia europea i es troben actualment encallats.

El reglament aprovat fa poc ha vingut a legalitzar a la Unió Europea aquest model, tot i que amb restriccions. No és d’aplicació als sol·licitants d’asil, com ho eren en les iniciatives britànica i italiana, i exigeix que els estrangers deportats tinguin una ordre de retorn ferma. Però no deixa de respondre al mateix patró d’expulsar els estrangers a una espècie de reserves més o menys remotes en les quals no regeixen els drets i garanties que sí que tenien en el moment de ser deportats.

Moltes institucions i associacions han posat el crit al cel davant d’aquesta barbaritat. Destaca la reacció del secretari general del Consell d’Europa que ha posat en dubte la compatibilitat d’aquesta iniciativa amb el Conveni Europeu dels Drets Humans i s’ha remès a les decisions que pugui dictar el Tribunal Europeu quan li siguin plantejades qüestions relacionades amb la seva aplicació. El Consell Europeu per als Refugiats i els Exiliats ho ha condemnat sense ambigüitats i ha denunciat que el sistema col·loca les persones afectades en greu risc de violació dels drets humans.

Ens queixem de la pèrdua del pes d’Europa en el concert mundial. Però no tot és per l’economia o la pèrdua de potència militar. Iniciatives com aquesta també ens fan perdre allò que ens ha distingit.

ARTICLES - ZONA 3

ARTICLES - ZONA 4

EL MES LLEGIT

1

2

3

4

ARTICLES - ZONA 2 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 3 (Tablet)

ARTICLES - ZONA 5

ARTICLES - ZONA 6 (BANNER HORIZONTAL)

ARTICLES - ZONA 7

ARTICLES - ZONA 8

ARTICLES - ZONA 9

ARTICLES - ZONA 10

ARTICLES - ZONA 11

ARTICLES - ZONA 12