Com a norma general, la vaga és un dret constitucional que tenen els treballadors per aconseguir millores salarials i laborals. Hi ha moltes modalitats de vaga. La vaga a la japonesa consisteix a treballar més per rebentar els magatzems d’estocs. La vaga de zel bloqueja el procés de producció amb el compliment estricte de les normes i els protocols de treball. La vaga de braços caiguts és acudir a la feina només a fer el vagarro. La vaga salvatge és aquella que es fa sense avís i sense complir les normes de serveis mínims. Hi ha moltes més varietats de vaga. Aquest 11N n’hem incorporat una de nova. En podríem dir la vaga a priori. Els vaguistes reclamen una solució a la manca d’habitatges i millores en els salaris, problemes que se suposa que haurà de resoldre el govern, que és qui té els instruments per aplicar els remeis. Però resulta que el Govern també està a favor de la vaga. Cap ministre de Pedro Sánchez va fer res ahir. Van deixar totes les agendes en blanc. O sigui que la vaga d’ahir, la primera de caràcter general que es convoca en catorze anys, anava contra l’oposició. Els vaguistes han avisat al PP i Vox del que els espera si arriben al govern com vaticinen totes les enquestes. L’aturada d’ahir va tenir força seguiment. La pregunta que resta després d’aquest 11N és quin instrument de pressió quedarà als sindicats quan governi la dreta i l’extrema dreta si l’arma més potent dels treballadors, com és la vaga general, ja s’ha gastat a priori. Hauran d’inventar la modalitat de vaga amb un llaç a la cua.
Sessió: No iniciada
