Iniciades les obres de restauració de la històrica bassa de les Puelles, una actuació que permetrà millorar la seguretat i l’estabilitat d’aquesta construcció, documentada des de l’any 1610.
El mur de la bassa, construït amb la tècnica tradicional de pedra seca, forma part del paisatge rural i té una funció estructural i territorial important: contenir les terres, evitar l’erosió del terreny, delimitar la bassa i facilitar el drenatge natural de l’aigua.
La intervenció s’ha plantejat des del màxim respecte per la construcció original i la tècnica de la pedra seca, sense incorporar morters ni materials aliens a l’obra existent. Els treballs segueixen els criteris de conservació establerts per la UNESCO i els protocols de bones pràctiques d’entitats especialitzades, com l’Escola de la Pedra Seca de Catalunya.
Així, la restauració es fonamenta en els principis de reversibilitat, mínima intervenció i respecte pels materials i les tècniques originals. Els treballs s’executaran principalment amb mitjans manuals i materials autòctons, per mantenir la coherència estètica i constructiva del mur.
L’actuació no només permetrà recuperar la funcionalitat estructural i de drenatge de la construcció, sinó que també contribuirà a preservar un patrimoni cultural que forma part de la identitat històrica i paisatgística del territori, i mantenir vives les tècniques tradicionals de construcció.
El termini d’execució previst és de deu mesos i el pressupost de l’actuació és de 122.596,30 euros que es finançarà amb un ajut Leader i amb pressupost municipal.
L’alcaldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, destaca que “aquesta bassa és un dels elements patrimonials més emblemàtics de les Puelles”. En aquest sentit, assenyala que la restauració permetrà recuperar l’estabilitat del mur i les seves funcions de contenció i drenatge, alhora que en preservarà el valor arquitectònic i paisatgístic.
Patrimoni local
La bassa de les Puelles va ser declarada bé cultural d’interès local (BCIL) l’any 2024 i conserva bona part de la seva fisonomia original. Tot i que actualment està en desús, continua sent un testimoni valuós de l’arquitectura rural de secà i de les pràctiques tradicionals vinculades a l’aprofitament de l’aigua i a la vida agrícola del territori.
