Ahir, el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va deixar sense efecte l’ordre de detenció de Puigdemont a l’Estat espanyol després que el Tribunal Constitucional avalés l’amnistia de la malversació de l’1-O. Tanmateix, la decisió de Llarena és “transitòria” perquè vol “analitzar el fons” de la sentència del Tribunal Constitucional abans d’aplicar l’amnistia. Mentre “analitza”, Llarena ha deixat en suspens l’ordre de detenció de Puigdemont. Segons ha dit el seu advocat, Gonzalo Boye, el president no tornarà a Catalunya fins que l’amnistia no estigui aplicada de forma integral. “Una cosa és aixecar l’ordre de detenció i l’altra és aplicar l’amnistia”, ha dit Boye. A pesar dels darrers entrebancs el retorn de Puigdemont és inexorable. Suposo que a hores d’ara, el president ja deu tenir pensades les paraules que dirà quan pugui trepitjar Catalunya legalment, sense escapismes. Són paraules que cal meditar molt bé per estar a l’altura del moment històric que representa. Lluís Companys, en recuperar la llibertat després dels fets del Sis d’Octubre, finalitzà el seu parlament amb la cèlebre frase: “Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer”. No cal recordar la triomfant arribada de l’exili de Josep Tarradellas: “Ciutadans de Catalunya: Ja soc aquí!”. Carles Puigdemont, què dirà quan aterri en plena campanya electoral? Els del PP deuen estar contents d’haver trepitjat la frase de l’arribada: “Per fi”. Crec que Puigdemont estarà més en la línia del president del Barça, Joan Laporta: “Que es preparin!”.














