Pedro Sánchez ha vist la crisi de l’habitatge com una finestra d’oportunitat per convocar eleccions. La unitat de les dretes per rebutjar els decrets que havia presentat el Govern, dona arguments a Sánchez per plantejar els comicis com un pols entre polítiques progressistes i la dreta més reaccionària. De fet, totes les enquestes pronostiquen que PP i Vox tindran majoria suficient per formar govern. En canvi, els partits a l’esquerra del PSOE continuen immersos en la disgregació, amb la qual cosa poc pot confiar Sánchez a tenir prou aliats per tornar a repetir a la Moncloa. Aquesta vegada, l’originalitat més rebuscada és l’empescada de Gabriel Rufian de liderar el somniat front de les esquerres. Allò que més m’ha xocat és la suspicàcia d’un alt dirigent del PP respecte a donar Pedro Sánchez per mort. El referit analista prea la resiliència de Sánchez, el qual ha guanyat combats electorals amb tàctiques diverses que ara estan esgotades. Ja no val un plebiscit sobre el seu lideratge, i tampoc colarà invocar la por al retorn de la dreta, com sembla que fa des d’un principi. Els analistes del sanchisme temen una jugada del líder socialista per aglutinar una de les dues Espanyes al voltant d’obrir el debat sobre el model d’Estat. Sobre si Espanya ha de ser una monarquia o una república. Un polític a la desesperada pot tenir al·lucinacions, però quina proposta pot aglutinar més una de les dues Espanyes que gelen el cor que el somni republicà? A tomb de què van venir les crítiques del ministre Óscar Puente al rei Felip VI per fotografiar-se amb el periodista colombià Javier Negre? Bufa!
Sessió: No iniciada
