El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha comparegut a les escales de la Moncloa per anunciar la convocatòria d’eleccions anticipades el 29 de novembre. Ha tancat d’aquesta manera els dos dies de reflexió que va iniciar divendres després que el Congrés tombés els dos decrets de mesures d’habitatge amb el ‘no’ del PP, Vox i també Junts. En aquestes 48 hores, Sánchez ha mantingut converses amb càrrecs del PSOE i de l’executiu, molts partidaris d’un avançament electoral per aprofitar la mobilització de l’esquerra per l’habitatge.
El govern espanyol celebra a partir de les 11.30 una reunió extraordinària del Consell de Ministres per aprovar la convocatòria electoral, que es publicarà al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) dimarts al matí.
En un discurs sense preguntes, Sánchez ha demanat “mobilització” perquè les urnes dotin les forces progressistes d’una majoria “molt més àmplia” per “doblegar les elits, conquerir avenços socials i seguir transformant Espanya”.
“Els espanyols heu de decidir quin paper voleu jugar: si us voleu sumar a l’onada ultradreta que involuciona allà on governa, o voleu que Espanya continuï essent un baluard de justícia social i de responsabilitat mediambiental”.
Contra les “elits econòmiques i socials”
Sánchez ha recordat que en els últims anys ha hagut de treballar amb un Congrés convuls en què “absurdament molts confonen pactar amb trair, i bloquejar amb vèncer”.
Segons ha afirmat, l’executiu s’ha batut “contra elits econòmiques i socials molt poderoses que no es presenten a les eleccions però que volen continuar controlant el nostre país”.
També ha criticat una oposició “sense cap sentit d’estat que no ha parlat de qüestionar la legitimitat del sistema electoral, bloquejar mesures i polítiques bones pel país i utilitzar el seu poder autonòmic i municipal per boicotejar polítiques bones per a la gent”.
“Si voleu que el nostre país retrocedeixi o continuï avançant, i voleu un govern que treballi per l’interès de la majoria social, o preferit lliurar les regnes a una coalició d’ultradreta que no ha proposat res i que només té com a objectiu derogar els drets i llibertats per beneficiar una minoria privilegiada”.
Durant el seu discurs, ha afirmat que part de la “majoria social” viu amb “insatisfacció” quan veu que els seus drets han estat “trepitjats al Congrés” en “benefici d’uns pocs”, i ha admès “errors” del seu executiu.
Malgrat tot, ha dit, el seu govern “no ha deixat de treballar” i ha aconseguit impulsar una agenda progressista alhora que ha mantingut un creixement econòmic robust.
“Hem fet tot el que estava a les nostres mans per defensar l’interès dels espanyols, i ens hem esforçat per construir un mon millor per als nostres compatriotes i la resta de la humanitat”, ha dit en un discurs amb to electoral.
El PSOE reuneix l’executiva a les 17 h
Sánchez ha cancel·lat l’agenda que tenia prevista per al matí d’aquest dilluns. L’executiva del PSOE que s’havia de celebrar a les 11 passarà a tenir lloc a les 17. Sánchez abordarà amb la cúpula de la formació l’escenari que deixa la convocatòria electoral.
El president espanyol mou el taulell després d’un cap de setmana de mobilitzacions per l’habitatge, amb manifestacions a Madrid, Barcelona i altres punts de l’Estat que la Moncloa considera un èxit.
En els últims dies moltes veus del PSOE han apuntat a la conveniència d’aprofitar la mobilització social de l’esquerra per fer el pas de cridar a les urnes. També dirigents territorials, alcaldes i candidats, s’han mostrat partidaris que les eleccions generals tinguin lloc abans de les municipals, autonòmiques i forals del 23 de maig per no contaminar els seus comicis.
Calendari electoral
Sánchez ja ha transmès la decisió de convocar eleccions al rei Felip VI, que signarà el decret de convocatòria electoral. El monarca inicia aquest dilluns un viatge a Finlàndia, però pot signar telemàticament qualsevol acord.
El decret es publicarà demà, 6 d’octubre, al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE). El Congrés i el Senat quedaran dissolts i s’activarà el calendari electoral.
Els partits que vulguin concórrer en coalició tindran fins al 16 d’octubre per comunicar-ho a la Junta Electoral. Les candidatures s’hauran de presentar entre el 21 i el 26 d’octubre, i es publicaran provisionalment el 28 d’octubre.
Després del període de revisió, les juntes electorals proclamaran les candidatures el 2 de novembre i les llistes definitives es publicaran l’endemà, 3 de novembre.
La campanya electoral començarà el divendres 13 de novembre i s’allargarà durant quinze dies, fins a les zero hores del dissabte 28, jornada de reflexió.
Què diuen les enquestes?
L’últim baròmetre del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS), publicat el 14 de setembre, situa el PSOE com a primera força amb el 31% dels vots, 5,5 punts més que el PP, que es quedaria amb el 25,5%. Vox se situaria al 16,6%, i Sumar i Podem farien un 5,7% i 3,7%, respectivament.
Per contra, les enquestes privades situen majoritàriament el PP com a primera força i apunten a una majoria absoluta de la dreta. El sondeig de Sigma Dos per a El Mundo atorga 143 escons al PP, 101 al PSOE i 61 a Vox, de manera que les dues formacions de dretes sumarien 204 diputats, molt per sobre dels 176 necessaris per assolir la majoria absoluta. El sondeig de NC Report també pronostica una majoria de PP i Vox, d’entre 209 i 213 escons.
Un mecanisme per ressuscitar els decrets
Malgrat la derrota de la setmana passada, l’executiu encara disposa de mecanismes per ressuscitar i convalidar els decrets al Congrés. El Consell de Ministres de dimarts podria aprovar-los de nou. Un cop dissolt el Congrés, la convalidació dels textos quedaria en mans de la Diputació Permanent, una representació de la cambra entre legislatures. La composen 69 membres, en comptes dels 350 diputats. PSOE, Sumar, ERC, Bildu, PNB i la representant del Grup Mixt (actualment la secretària general del Podem, Ione Belarra) sumen, amb el vot de la presidenta, Francina Armengol, 35 representants, majoria absoluta, i per tant podrien convalidar el primer decret (el PNB s’oposa al segon) sense necessitar els vots de Junts.
Lleis que queden penjades
La dissolució de les Corts comportarà que totes les lleis que es troben en tramitació al Congrés i al Senat decauen. Entre els projectes que quedaran penjats hi ha la llei dels ‘lobbies’; el nou Estatut Marc del personal estatutari dels serveis de salut; la nova llei de medicaments i productes sanitaris; la reforma de la legislació antitabac; la llei orgànica de mesures contra la violència vicària; la reforma per a la digitalització i modernització del sector financer, i la modificació del copagament farmacèutic.
Sumar es prepara
Mentrestant, les forces de Sumar intenten configurar el seu espai a marxes forçades. Aquest diumenge van acordar que el 17 d’octubre llançaran la seva nova marca, Front Ampli, i designaran el seu cap de llista. Guanya pes la ministra de Sanitat, Mónica García, amb el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, com a cap de llista per Barcelona. Una de les incògnites és si l’exalcaldessa de Barcelona Ada Colau tindrà algun paper en el nou paraigües de l’esquerra del PSOE.
El TC decideix sobre l’amnistia als líders del procés
Tot plegat en una setmana en què el Tribunal Constitucional (TC) obrirà la porta al retorn de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont. El ple es reuneix dimarts amb dues ponències favorables a aplicar l’amnistia a la malversació. En primer lloc estudiarà el text del magistrat conservador José María Macías que -després que la majoria rebutgés la seva primera ponència- proposarà acceptar el recurs d’empara de Jordi Turull. Si hi ha temps, dimarts aprovarà també el del president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, sobre el de l’exconsellera Dolors Bassa.
Els dos textos s’oposen a la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem (TS) de no aplicar l’amnistia. L’aval de les ponències marcarà l’actuació del Suprem, que té previst aplicar l’amnistia i aixecar les ordres de detenció quan el TC emeti la primera sentència. El TC estimarà els recursos dimarts, però necessitarà uns dies per publicar la sentència definitiva.
