La selecció espanyola, en la seva versió més fluixa des que va guanyar el Mundial, va doblegar amb sofriment a la de la República Txeca per 3-1 després d’haver tingut el partit dominat en la primera part.
Com si d’un déjà
vu es tractés, no havia transcorregut un minut de joc quan Lamine va gaudir de la primera oportunitat per a reproduir els gols matiners davant els anglesos i croats. Aquesta vegada van haver de transcórrer sis minuts perquè obrís el marcador, amb una altra delicatessen forjada pel peu esquerre. Va rebre a la cantonada de l’àrea, va fer un gest per a llevar-se un defensor i va dirigir la pilota cap a l’esquadra per a il·luminar una altra meravella davant l’estirada impotent d’Antonin Kinsky.
Les aproximacions no van recular i en una combinació trepidant entre Pedri i Olmo, aquest va perdonar des del punt de penal en tirar massa centrat. Va ser el pròleg del segon gol, obra de Rodrigo en el minut 35 després d’una altra transició fruit d’una recuperació.
Després de deixar en la retina el seu onzè gol amb la selecció, Lamine es va retirar d’escena. Sense el crack del Barça, la festa va acabar. Amb tres partits en vuit dies i el triomf amarrat, Espanya va aixecar el peu i el joc es va endinsar en una fase anodina.
Amb els de De la Fuente endormiscats, els centreeuropeus van llançar un contraatac, Hlozek va veure a Sláma aparèixer per l’esquerra i el carriler va creuar la pilota a la xarxa per a posar el 2-1.
El partit es va enfangar més si cap per l’expulsió del capità Krejci a cinc minuts del final, i Espanya no va respirar fins que en una galopada per la dreta de Víctor Muñoz que el seu rebutgi va recollir Mikel Merino per a posar el 3-1 que va resoldre un dol que va fer terrenal a la Roja.
