La Fiscalia ha mantingut la petició de 12 anys de presó per a Jordi Benet, excap de Carreteres de la Generalitat a Lleida, i les penes sol·licitades per als altres quatre acusats en el judici del cas Carreteres, una derivada del cas Boreas que aquest divendres quedarà vist per a sentència després de vuit sessions a l’Audiència de Lleida. L’única excepció és la de l’exresponsable de Conservació, Baltasar Rullán, a qui ara també acusa d’un de delicte de frau de gestió deslleial, cosa que eleva la petició fins als 8 anys de presó i 12 d’inhabilitació. La Fiscalia sosté que la prova practicada acredita una trama de favors, pagaments i irregularitats vinculada a contractes i certificacions d’obres públiques de l’empresa MJ Gruas.
En la darrera sessió del judici, la Fiscalia ha sostingut que la prova practicada durant les vuit sessions acredita les pràctiques corruptes que atribueix als acusats. La fiscal ha defensat que per entendre el cas cal tenir una «visió d’helicòpter» i valorar conjuntament les converses intervingudes, la documentació, els informes policials i les declaracions dels testimonis. Segons el ministeri públic, aquest conjunt d’elements acredita que la relació entre Jordi Benet i els responsables de MJ Gruas anava més enllà de l’àmbit professional i incloïa diners, regals, lots de Nadal, àpats i treballs gratuïts a la seva finca a canvi d’afavorir l’empresa en contractes i certificacions d’obres públiques.
La Fiscalia ha centrat bona part de l’informe en les obres de la C-12 entre Lleida i Corbins el 2016. Segons la seva interpretació de les converses telefòniques intervingudes, MJ Gruas hauria sabut abans de l’autorització oficial que s’aixecaria la suspensió de les obres i hauria aprofitat la relació amb Benet per avançar-ne la represa i agilitzar les certificacions i els pagaments. La fiscal ha destacat especialment una conversa del 21 de juliol de 2016 en què el difunt Josep Maria Gruas Estadella deia al seu fill que s’han de «baixar aquells euros al Jordi», expressió que la Fiscalia interpreta com un pagament a Benet i que els acusats justifiquen com una ajuda econòmica a un familiar que també es diu Jordi.
El ministeri públic també ha insistit en una conversa en què es parla de portar «un sobre» a l’excap de Carreteres. Tot i que Benet va negar dijous haver rebut diners i va explicar que el sobre contenia documentació pendent, la fiscal ha qüestionat aquesta versió i ha relacionat les converses amb l’interès de l’empresa per reprendre ràpidament els treballs i cobrar-los. A més, ha sostingut que els directius van utilitzar la relació amb Benet per pressionar la funcionària de la Generalitat que havia de validar pagaments i agilitzar les certificacions.
Sobre el contracte de conservació de carreteres de la zona de Ponts, la Fiscalia ha remarcat que Benet va fer la valoració tècnica del concurs i va atorgar 33 punts a MJ Gruas, cinc més que als principals competidors. Segons l’acusació, aquesta puntuació estaria relacionada amb la relació personal amb l’empresa. A més, ha apuntat que l’endemà de la signatura del contracte, el 5 de novembre de 2014, consta una retirada de 5.000 euros de la caixa d’efectiu identificada com «J. Bebet» i signada per dos responsables de la constructora. La Fiscalia creu que correspon a Jordi Benet, mentre que els acusats ho han negat.
En relació amb les certificacions d’aquest contracte de manteniment, la Fiscalia ha xifrat en uns 860.000 euros la diferència entre els treballs executats i els certificats fins al desembre del 2016. La fiscal ha afirmat que es van arribar a pagar treballs no executats i que aquest sistema constitueix un frau de gestió deslleial. La defensa i els acusats, per la seva banda, sostenen que les certificacions eren abonaments a compte i que podien incloure treballs encara no executats. De fet, Rullán va afirmar que aquest sistema d’avançaments era habitual. Per a la Fiscalia, el sistema no permetia controlar quins treballs s’havien fet i quins no. Per això considera que Rullán també és responsable del frau de gestió deslleial, un delicte pel qual reclama 4 anys de presó, més enllà de la falsedat continuada en document públic que ja li atribuïa.
El ministeri públic també ha destacat els àpats, regals i treballs gratuïts en una finca de l’excap de Carreteres que, segons la seva tesi, MJ Gruas hauria ofert a Benet, així com els 12.000 euros ingressats des de l’empresa per a les bodes dels seus dos fills, 6.000 per cada enllaç. També ha recordat els ingressos en efectiu d’uns 94.300 euros detectats entre el 2011 i el 2016, que Benet va atribuir als lloguers d’immobles que sempre cobrava efectiu. La fiscal també ha recordat els 20.000 euros localitzats en una caixa de seguretat a nom de la seva filla i que la dona va explicar que provenien d’una herència familiar.
L’acusació particular s’ha adherit a la tesi de la Fiscalia i ha rebutjat que el cas respongui a una simple disputa familiar dins de MJ Gruas, tal com van coincidir a apuntar dijous els directius investigats. L’advocat ha defensat que els socis denunciants, que representen el 40% de la societat, van presentar denúncies per irregularitats que posteriorment s’han corroborat durant la instrucció i el judici, ha insistit. En el torn de les conclusions definitives, l’acusació particular ha retirat el delicte de pertinença a grup criminal, però ha mantingut, entre d’altres, el tràfic d’influències i el suborn actiu per als dos directius.
Les defenses, que han elevat les seves conclusions a definitives, han mantingut que no es van produir pagaments a Benet i han atribuït les acusacions a les desavinences entre les branques familiars que controlaven la constructora. L’advocat de l’excap de Carreteres ha considerat que no s’ha acreditat la intencionalitat dels delictes i ha remarcat que l’acusació es basa en proves indiciàries. A més, també ha rebutjat el relat de la Fiscalia sobre les obres de conservació de Ponts i de la carretera C-12, i ha assenyalat diverses contradiccions.
Jordi Benet s’enfronta a 12 anys de presó i 37 d’inhabilitació pels delictes de suborn passiu, frau de gestió deslleial, prevaricació administrativa i falsedat continuada en document públic. Per als directius Josep Maria Gruas Pauls i Miguel Turmo, la Fiscalia manté 13 anys de presó, una multa d’un milió d’euros i 20 anys de prohibició de contractar amb el sector públic per a cadascun. Per a Rullán, la petició és ara de vuit anys de presó i dotze d’inhabilitació, a més de 10.800 euros de multa, i per a Mari Pau Benet, filla de l’excap de Carreteres, de quatre anys de presó i 60.000 euros de multa per blanqueig de capitals.
