Les Festes de la Tardor ja són aquí saludant el nou curs escolar i donant un mastegot als que acomiaden les vacances, perquè despertin en aquest lloc poc recomanable anomenat realitat. La rutina del programa de festejos fa que la tònica sigui la de sempre, és a dir, de badall parcial i avorriment total.
Tot i això està bé que es mantinguin aquestes dates que sempre han estat considerades com les ‘festes petites’ de la ciutat. Molts anys enrere aquesta celebració no es feia, però des que va ser instaurada s’ha mantingut sempre, contra vent i marea, malgrat que excepcionalment una tardor no es va arribar a fer.
Qualsevol capital que es preï compte a la seva agenda anual amb, almenys, dues festes, les majors i les menors, procurant que les dues cites mantinguin algun atractiu general. El pitjor és que en aquests feus, amb vista a la cartellera d’espectacles, cal consolar-se amb l’oferta que s’ofereix i deixar-se embriagar per l’ambient.
Encara sort que al ‘Far West Of Catalonia’ s’aposta pels músics de casa, aquells que antany es queixaven de no tenir cabuda a les festes del seu poble i que ara tenen protagonisme, gairebé obligat, perquè efectivament s’ajusten més a un reduït pressupost.
No podem cantar amb Barricada allò de “esta noche no es para andar por esas calles”, encara que ultimament està fent força por amb tanta inseguretat. En qualsevol cas, les festes han de servir d’excusa per sortir de casa i gaudir d’una gran vida social… Oh yeah!
