El CaixaForum obre avui l’exposició ‘La botànica en l’art. Les plantes a les col·leccions del Museo del Prado’, una mostra que convida els espectadors a “mirar el patrimoni artístic des d’un nou angle”.
A través d’una selecció de pintures, escultures i arts decoratives procedents del Prado, l’exposició revela que, al llarg de la història de l’art, les plantes han estat elements silenciosos que, lluny de ser simples peces decoratives, contribueixen a “construir els relats religiosos, mitològics, polítics i emocionals de nombroses obres mestres”.
Comissariada per Eduardo Barba Gómez, jardiner, paisatgista i investigador botànic en obres d’art, l’exposició reivindica el paper de les espècies vegetals per les seves aportacions en clau narrativa i simbòlica, que amplien i enriqueixen la lectura de les escenes. Gran part de les obres incloses en el recorregut s’han restaurat als tallers del Museo Nacional del Prado. ‘La botànica en l’art’ és la tercera exposició organitzada conjuntament per la Fundació ”la Caixa” i el Museo Nacional del Prado.
L’exposició, que obre les portes al públic de Lleida avui, es podrà visitar fins al 31 de gener de 2027 i, segons ex va explicar ahir a la presentació, “convida a mirar el que no acostumem a veure”. Al centre de la proposta de ‘La botànica en l’art’ hi ha la invitació a alterar la jerarquia habitual de la mirada. Si el més comú és centrar l’atenció en les figures principals de les obres d’art, la mostra convida a desplaçar-la cap als marges per descobrir allà el món vegetal, no com un simple adornament, sinó com un actor essencial de l’escena. Cada espècie representada, des d’un card fins a un cítric exòtic, inclou significats simbòlics, referències culturals o connotacions polítiques que l’exposició “revela als visitants”. L’exposició inclou 53 obres que abracen un ampli arc cronològic i una notable diversitat d’escoles, gèneres i tècniques. La selecció inclou pintura flamenca i de les escoles del Nord, pintura italiana i francesa, i pintura espanyola, a més d’exemples arts decoratives. Lluny de plantejar un recorregut cronològic o estilístic, la mostra adopta un criteri transversal: l’element comú que enllaça totes les peces és la presència significativa d’espècies botàniques. A l’exposició s’hi poden veure obres com ‘La Verge amb el Nen, sant Joan i àngels’ (1536), de Lucas Cranach el Vell, ‘Natura morta de flors’ (1633-1666), de Jan van Kessel el Vell, la natura morta del segle XVII Taula, de Jan Davidsz de Heem, ‘Els horts’ (Conca) (1910), d’Aureliano de Beruete, ‘La infanta Maria Antonia Ferranda de Borbó’, de Jacopo Amigoni (c. 1750) o una Crucifixió anònima del segle XVI en la que apareix una herba blenera, una planta de petites flors grogues, a més de ‘Bosc’ (1640-1645), de Simon de Vlieger, o un realista palmerar d’Elx, obra de Carlos de Haes, que va introduir a Espanya la pràctica de la pintura a l’aire lliure.
