La temperatura ha pujat al voltant dels dos graus des de principis de segle a la franja intermèdia dels Pirineus catalans, segons els resultats preliminars d’un estudi del Meteocat.
Les zones entre els 1.500 i els 2.200 metres d’altitud han experimentat un escalfament d’1,8ºC en la temperatura màxima i de 2,1ºC d’augment en les mínimes entre el 2002 i el 2025. Aquests nivells d’altitud és on han crescut més els valors de tot el país, d’acord amb les dades. L’escalfament és més intens a l’hivern, al voltant d’uns tres graus.
Entre els motius que explicarien les dades, segons el Meteocat, hi hauria la cada vegada menor quantitat de neu. “És en aquest interval altitudinal on el retrocés de la coberta nival és més evident”, explica l’ens.
L’estudi preliminar sobre l’escalfament relacionat amb l’altitud als Pirineus mostren un creixement a tots els nivells, però s’intensifica especialment a la franja intermèdia. “Està demostrat en diferents massissos, però encara no s’havia provat al Pirineu”, explica el tècnic de Meteocat Pere Esteban.
A les altituds entre els 1.500 i els 2.200 metres, l’augment mitjà de temperatura és de 0,77ºC per dècada per a la temperatura màxima, l’equivalent a un increment d’1,8ºC en 24 anys, i de 0,86ºC per dècada per a la temperatura mínima, és a dir, 2,1ºC en el mateix període. L’hivern és el que registra els increments més destacats, amb un augment de 2,9ºC en la temperatura màxima i de 3,1ºC en la mínima durant els darrers 24 anys.
La neu hi podria tenir relació. “Per sota de 1.500 metres ens trobem una zona amb neu escassa i esporàdica, i per sobre de 2.200 metres és una zona que manté una coberta nival persistent durant l’hivern i que es pot allargar cap a la tardor o la primavera malgrat l’escalfament global, així que podria haver-hi correlació”, diu Esteban.
L’Aemet preveu una tardor càlida després d’una calor estival de rècord
L’Agència Estatal de Meteorologia (Aemet) preveu una tardor més càlida del normal a Espanya, amb una probabilitat alta (entre el 60 i el 70%), i que les precipitacions seran més probables al nord, centre i oest de la península, després d’un estiu que ha estat el més càlid en almenys un segle i mig, amb 61 dies d’onades de calor.
Això ho va anunciar ahir el portaveu de l’Aemet, Rubén del Campo, durant la presentació a València del resum climàtic de l’estiu i la previsió estacional per a la tardor (setembre, octubre i novembre). Pel que fa a les precipitacions, va dir que hi ha una probabilitat del 40% de precipitacions superiors a la mitjana al nord i est de la península i a les Illes Balears, i del 25% a les Illes Canàries.
“Acabem de passar un estiu extremadament calorós, i a gairebé tota Espanya hi ha un 70% de probabilitats que l’octubre, el novembre i el desembre siguin més càlids del normal”, va assenyalar Del Campo, i va afegir que “ens hem d’adaptar a estius més llargs, des del maig fins ben entrat el setembre”, i parlar de “calor extrema contínua”.
L’estiu del 2026 va ser “extremadament càlid”, amb una temperatura mitjana a la península de 24,5°C, 2,4 graus més alta que la mitjana del període de referència 1991-2020, i la més càlida des que es va començar a registrar oficialment el 1961, superant l’estiu del 2025 en 0,3 graus, segons Del Campo.
Més enllà del registre històric oficial, que comença el 1961, un equip de climatòlegs de l’AEMET (l’Agència Estatal de Meteorologia) ha reconstruït una sèrie climàtica per a Espanya que es remunta al 1869. Assenyalen que, tot i que la incertesa de les dades augmenta com més ens enrere en el temps, també es pot afirmar que l’estiu del 2026 ha estat el més càlid des d’almenys 1869.
Durant l’estiu del 2026, també es van registrar tres onades de calor a la península i temperatures molt altes durant la segona meitat del mes de maig i la primera meitat de setembre, uns cinc graus per sobre de la normalitat.
