Per als més de 340.000 persones amb mobilitat reduïda que viuen a Catalunya, les barreres arquitectòniques poden condicionar la seva autonomia i, fins i tot, portar-les a replantejar-se el lloc on viure. Una realitat que també preocupa el conjunt de la població: el 27% dels lleidatans considera que hauria de canviar d’edifici si hagués de desplaçar-se en cadira de rodes, segons recull el I Baròmetre de l’Accessibilitat de la Fundació Mútua de Propietaris.
Les dificultats d’accessibilitat també poden condicionar l’elecció del barri o del municipi on viure. Un 22% dels lleidatans considera que hauria de canviar de barri si hagués de desplaçar-se en cadira de rodes i un 21% creu que hauria de canviar de municipi, percentatges molt similars als del conjunt de Catalunya (23% i 20%, respectivament).
L’informe, que analitza l’impacte de les barreres arquitectòniques en la vida quotidiana de les persones amb mobilitat reduïda, assenyala que les dificultats no acaben al carrer, sinó que, per contra, els obstacles s’incrementen a mesura que ens aproximem a la llar.
En concret, el 27% dels lleidatans afirma que hauria de canviar d’edifici si hagués de desplaçar-se en cadira de rodes, davant del 34% del conjunt de Catalunya. I és que, únicament el 3% dels prop d’1,1 milions d’edificis residencials catalans -uns 35.000- ofereixen un recorregut completament accessible des del carrer a la porta de l’habitatge. A Lleida, el 97% dels edificis residencials presenta almenys una barrera d’accessibilitat.
En aquest punt, l’antiguitat dels immobles juga un paper determinant: el 49% de les persones que viuen en edificis construïts abans de 1964 considera que el seu edifici no és apte per a persones amb mobilitat reduïda, mentre que entre els residents en construccions més recents aquest percentatge es redueix fins al 14%.
Una situació difícil de revertir degut tant a l’escassetat de recursos com a la falta de conscienciació. En concret, el cost econòmic (31%) i la falta d’acord (17%) són els principals frens que impedeixen que les comunitats puguin anticipar-se a unes necessitats que, amb l’envelliment de la població, seran cada vegada més demandades. Per aquests motius, a Lleida, el 83% de les comunitats no ha realitzat millores en matèria d’accessibilitat i el 58% tampoc preveu fer-ne en els pròxims anys. Aquest últim percentatge és el més baix de totes les demarcacions catalanes i se situa cinc punts per sota de la mitjana de Catalunya (63%).
D’acord amb el Baròmetre de l’Accessibilitat, aquest panorama és encara més complicat quan ens endinsem al nostre habitatge, on es troben els obstacles més importants. Davant d’aquesta situació, el 35% dels lleidatans afirma que renunciaria a la seva residència actual si tingués problemes de mobilitat reduïda, quatre punts per sota de la mitjana catalana (39%). I, de la mateixa manera que ocorre amb l’edifici, l’adaptació de l’habitatge tampoc resulta senzilla: el 84% dels catalans considera que adequar la seva llar a les seves noves necessitats seria complicat econòmicament.
