Que boniques són algunes històries. Sobretot si tenen final feliç. Algunes són fins i tot petits o grans miracles. Com la història de la Dana, una gata que ha passat un mes perduda entre el Pallars Jussà i la Ribagorça i que els seus propietaris, de Cerdanyola del Vallès, han pogut finalment recuperar aquesta setmana. El Rafa, propietari de la Dana, va adoptar-la amb la seva parella, la Noèlia, fa uns dos anys quan va aparèixer davant de la porta de casa dels pares a Tordera; la gata en aquell moment tenia uns dos mesos.
Aquest estiu estaven passant uns dies de vacances amb la seva caravana al càmping Alta Ribagorça de les Bordes i en un trajecte d’anada i tornada a Tremp van perdre la Dana. Probablement va saltar en algun moment del vehicle i no se’n van adonar fins que van tornar al càmping. Llavors davant la impossibilitat de saber on era, amb l’ajuda de l’Ana, propietària del càmping, el 30 de juliol van difondre cartells i missatges també a xarxes per trobar la gata i els grups animalistes de la Ribagorça se’n van fer ressò. També els del Pallars amb qui el Rafa va contactar.
Durant tot el mes d’agost no van rebre cap notícia, ells mentrestant van tornar a Cerdanyola, tristos i preocupats, esperant una trucada, però sent conscients que potser no tornarien a veure la Dana. La trucada va arribar aquest dimarts 8 de setembre, un mes i vuit dies després.
Una cadena de missatges i avisos a la Ribagorça es va activar. I la trucada els va arribar el mateix dia que estaven a l’hospital i acabaven de ser pares d’una nena, la Maia, la seva primera filla. El destí de vegades és màgic, com una pel·lícula. Van haver d’entomar l’alegria i els nervis pel naixement de la seva filla amb la notícia de l’aparició de la Dana sana i estàlvia. Moltes emocions juntes en un dia.
Dues setmanes de solidaritat
La cadena de col·laboració ciutadana va començar fa prop de 15 dies quan un veí del Mas de Gras, a prop d’Adons, va enviar una foto d’una gata extraviada (que una veïna li havia enviat i que havia estat vista per la zona dels prats d’Adons) al Roger, un veí del poble proper de Viu de Llevata. El Roger ho va compartir al grup de ‘whats’ del poble i una veïna, la Pilar de Casa Cambray, que alimenta i cuida els gats del carrer, va recordar que en un grup de ‘whats’ de voluntaris de colònies felines de la Ribagorça s’havia compartit al juliol un avís d’una gata perduda que s’hi assemblava molt.
L’element que va ajudar a identificar-la va ser una cinta de color lila que portava al voltant del coll en el moment de desaparèixer i que encara portava quan va ser vista i fotografiada a Adons. La Pilar va avisar als voluntaris de colònies felines de la Ribagorça i es van posar en contacte amb els telèfons que apareixien en l’anunci del juliol.
Un dels telèfons era del Rafa, el propietari, i l’altre de l’Ale, una membre de l’Associació Un més del poble de Tremp, dedicada als gats comunitaris. Al mateix temps van enviar-los la imatge actual de la gata que havia fet la veïna d’Adons i van comprovar que era la mateixa, amb un esclat de perplexitat i alegria comprensibles un mes després d’haver-la perdut i de ser ja lluny del lloc on va desaparèixer.
Un cop la Pilar de Viu de Llevata va saber que la gata era la del Rafa, i aprofitant que la Dana no marxava del poble, va intentar amb la seva germana Pepita atrapar-la. No va ser fàcil, s’amagava, es deixava tocar, però no es refiava del tot, així que van posar-li menjar. La perícia de la germana de la Pilar va fer la resta, la va agafar mentre menjava i la va portar dintre de casa. La van deixar a la cuina amb la porta tancada perquè no pogués escapar-se ni s’estressés amb la gosseta de casa, la Marlène, molt bona, però que potser l’espantava sense voler.
El retrobament
Va estar tres dies molt ben cuidada, consentida per la Pilar i la Pepita a l’espera que la vingués a buscar el Rafa. Va menjar, beure i dormir molt, estava exhausta i prima. Però de seguida va confiar en la Pilar i la seva germana, es va relaxar i acomodar. Després que els donessin l’alta a l’hospital, el Rafa va viatjar aquest divendres a primera hora des de Cerdanyola a Viu de Llevata a buscar la Dana. Un llarg viatge d’anada i tornada amb el millor regal després del naixement de la seva filla, el retrobament amb la seva gata, que va ser com el Rafa imaginava.
La Dana el va rebre com sempre, panxa enlaire i fregant-lo amb estima. El Rafa va agrair emocionat a tota la gent que ha participat en la recuperació de la Dana, especialment a la Pilar, “no hi ha paraules suficients d’agraïment, tantes persones amb bon cor i que ajuden els animals”. Al migdia van arribar a Cerdanyola, els esperava la resta de la família i l’habitació de la Dana ja estava a punt. Ara la portaran al veterinari per ajudar-la a recuperar-se. Només la Dana sap com va sobreviure tots aquests dies sola i perduda per boscos, camins i muntanyes.
