Ratko Mladic, exgeneral de l’exèrcit, condemnat per crims de guerra i genocidi a Bòsnia i Hercegovina, va ser enterrat ahir a Belgrad amb honors militars i amb la presència de diversos ministres del govern serbi, després de morir a finals d’agost als 83 anys a La Haya, on complia la cadena perpètua. L’anomenat ‘carnisser dels Balcans’ pels seus crims, però considerat un heroi per molts a Sèrbia, va ser enterrat al cementiri de Topcider (Belgrad), en una tomba al costat de la seva filla Ana, que es va suïcidar el 1994, en el moment àlgid de la guerra de Bòsnia (1992).
Després de la cerimònia celebrada a l’església de Sant Lluc de Belgrad, membres de l’Exèrcit serbi van cobrir el fèretre amb les banderes de Sèrbia i de la República Srpska —una de les dues entitats autònomes de Bòsnia i Hercegovina— mentre el treien de l’església. La processó va ser encapçalada per policies amb motocicletes i milers de ciutadans van aplaudir al llarg del recorregut mentre passava el cotxe fúnebre amb el fèretre, segons les imatges retransmeses per l’emissora regional N1.
Durant la cerimònia al cementiri van estar presents una banda militar i una guàrdia d’honor, mentre una unitat de l’Exèrcit serbi va efectuar una salva d’honor amb armes lleugeres. Segons la televisió pública sèrbia RTS, el president del país balcànic, Aleksandar Vucic, no va assistir al funeral, però sí que hi va ser present el seu fill, Danilo. També van assistir al funeral el ministre de Defensa serbi, Bratislav Gasic; el ministre de Justícia, Nenad Vujic, entre altres membres de l’actual Govern. “Gràcies, germans, per venir a jutjar si el meu pare va ser un heroi o un criminal”, va declarar durant el funeral Darko Mladic, fill de la víctima.
Els presents van respondre a crits: “Heroi, heroi!” Mladic va ser detingut a Sèrbia el 2011, després de romandre gairebé 16 anys pròfug, i va ser traslladat a l’Haia dies després. El 2017, el Tribunal Penal Internacional per a l’antiga Iugoslàvia (TPII) de l’ONU el va condemnar a cadena perpètua, una sentència que va ser confirmada en apel·lació el 2021. En total, va passar aproximadament 15 anys sota custòdia de l’ONU, repartits entre la presó preventiva i, després de la condemna, el compliment de la pena.
Va ser declarat culpable de diversos càrrecs, entre ells genocidi —pel seu paper a la massacre de Srebrenica del 1995, en què van ser assassinats més de 8.000 homes i nens musulmans bosnians—, crims contra la humanitat i crims de guerra, inclòs el setge de Sarajevo. En els darrers mesos havia patit diversos vessaments cerebrals, pels quals estava rebent tractament.
