Possiblement esperonat pel debat sobre el topònim Brufaganya i les celebracions de l’aigua de sant Magí, Manuel Ferrer Casajoanes em fa arribar la Història de Santa Coloma de Queralt del prevere Joan Segura i Valls. El petit volum recull que, segons interpretacions del pare Lledó, Brufaganya vol dir “terreny aspre, fragós”. On el treball de mossèn Segura es recrea amb més decors literaris és en el relat martirològic de santa Coloma, màrtir que dona nom a la població evangelitzada per sant Magí. L’any 273, vivia a la localitat una noia de setze anys, anomenada Coloma, filla de Parma. Coloma fou detinguda per Aurelià, i fou amenaçada de mort si no renunciava a la seva fe cristiana. “Sabien els gentils que les donzelles cristianes estimaven més el tresor de la santa puresa que la mateixa vida; temien mil vegades més de macular aquella que morir enmig dels terribles turments físics als quals recorrien per fer-les claudicar (…). La brutal amenaça anava a realitzar-se. La jove fou reclosa en una estança de l’amfiteatre a mercè d’un jove llibertí. La Divina Providència acudí a auxiliar-la”. Una ossa de les destinades al combat entre feres a l’amfiteatre va fugir de la seva gàbia per rescatar la jove Coloma, la qual, “generosa”, contingué la fera i perdonà “l’aterrit jove”. Coloma fou decapitada el 31 de desembre, “mentre s’oí una veu del cel que deia: Vine, blanca coloma meva, que el cel s’obre de bat a bat per tu”. Santa Coloma seria la Goretti catalana, però com sempre els italians hi han sabut posar més màrqueting.














