L’actualització del mapa de zones de mercat residencial tensionat ha generat debat entre els municipis de Ponent i el Pirineu i en el cas de Lleida s’ha valorat positivament, però consideren que “no s’ha acabat la feina”. A Guissona, que també en surt, adverteixen que el problema no queda resolt perquè en el seu cas, l’accés està lligat a l’activitat econòmica d’una gran indústria com bonÀrea. Per contra, pobles de l’entorn de la capital com Rosselló i Torrefarrera entren al mercat tensionat en accentuar-se l’efecte “ciutat dormitori” i augmentar-hi els llocs de treball. Al Pirineu la pressió residencial està vinculada al turisme i a la crisi de l’habitatge d’Andorra, que desplaça una demanda addicional cap al vessant català.
CRÍTIQUES DELS API
El president del Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Lleida i Província, Josep Maria Esteve, valora “molt positivament” la sortida de Lleida del mapa de zones de mercat residencial tensionat. Segons ell, l’aplicació de la regulació ha estat “totalment desfavorable” i ha comportat una “retirada massiva” d’habitatges del mercat de lloguer.
Segons Esteve, el topall de rendes ha dificultat que determinats propietaris posessin els seus immobles al mercat, especialment perquè la diferència entre el preu màxim regulat i el preu real de mercat era relativament reduïda a Lleida, d’entre 100 i 200 euros en els millors dels casos, segons indica.
A parer seu, aquesta situació ha fet que alguns propietaris, sobretot petits tenidors, optessin per no llogar els seus habitatges. També explica que la regulació acaba generant un “càsting” dels inquilins, perquè els propietaris busquen els perfils amb més solvència i les persones amb menys recursos tenen més dificultats per accedir als pisos.
Esteve preveu que la sortida de Lleida de la zona tensionada permetrà que “de seguida” tornin habitatges al mercat de lloguer i que augmenti la inversió en immobles, també per rehabilitar finques antigues. L’increment de l’oferta, segons el president dels API, hauria de permetre equilibrar-la amb la demanda i afavorir una autoregulació dels preus, facilitant l’accés a l’habitatge a col·lectius com els estudiants.
FALTA D’OFERTA
Sobre els municipis que entren ara a la zona tensionada, admet que en poblacions com, Mollerussa i Cervera hi ha una demanda elevada, però rebutja que això impliqui que el mercat estigui tensionat. Esteve atribueix les dificultats principalment a la manca d’oferta i d’habitatge públic i defensa que l’administració promogui més construcció d’habitatge social. Recentment, l’alcalde de Lleida, Fèlix Larrosa, també va valorar “molt positivament” la sortida de la ciutat de la zona tensionada. El paer en cap destaca que actualment Lleida té més de 400 habitatges assequibles amb llicència o en construcció i que, sumant-hi els de règim lliure, s’estan construint 1.125 habitatges. “Estem molt contents, però això no vol dir que s’hagi acabat la feina”, ha manifestat Larrosa.
ELS LLOGATERS
Gerard Pérez, membre del Sindicat d’Habitatge Socialista de Catalunya a Lleida, nega rotundament que la situació de l’habitatge s’hagi solucionat a la ciutat amb la sortida del llistat de zones tensionades. En aquest sentit, remarca que les dades apunten al fet que el preu del lloguer ha pujat un 50% en els darrers 10 anys i que això indica que “no ha parat de pujar any a any”. Segons Pérez, la classe treballadora de la ciutat necessita “urgentment” unes baixades “dràstiques” dels preus de lloguer perquè ara mateix és “completament insostenible”.
Des del sindicat, sí que reconeixen que el topall ha frenat “una mica” els preus del lloguer, però que en cap cas els ha baixat. Consideren que l’únic que ha fet ha sigut congelar i normalitzar uns preus que ja de per si eren completament “absurds i altíssims”. Per això, creuen que la llei s’ha creat “per ser retirada quan comenci a funcionar”. Segons Pérez, l’indicador només mesura l’acceleració del preu del lloguer, i per això “és lògic que si hi ha un topall, aquest preu s’estancarà”. Per tot plegat, pel sindicat és una evidència de la contradicció dels partits polítics que volen “moderar una mica la crisi de l’habitatge” però no estan disposats a “tocar d’arrel” el problema.
Rosselló i Torrefarrera ara tenen topats els preus per l’efecte “ciutat dormitori”
Un dels municipis del Segrià que han entrat a la zona de mercat residencial tensionat és Rosselló, situat a menys de 10 quilòmetres de Lleida. L’alcalde, Joan Andreu Urbano, ho atribueix a una situació de manca d’oferta d’habitatge que s’ha accentuat els darrers quatre o cinc anys. En poc temps el poble ha passat d’uns 3.100 habitants a prop de 3.400, en part per l’arribada de treballadors joves vinculats a l’empresa Alier, que ha augmentat la plantilla i ha passat de 150 treballadors a gairebé 400. Segons Urbano, molts empleats busquen viure a prop del lloc de feina, però “no hi ha lloguer, ni cases ni pisos”, fet que ha contribuït a encarir els preus. L’alcalde calcula que un pis de dues habitacions que fa uns anys es podia llogar per entre 300 i 400 euros ara se situa entre els 600 i els 700 euros. També assenyala que la situació és similar a Torrefarrera, situat encara més a prop de Lleida, tot i que en aquest municipi, apunta, el component de ciutat dormitori és més acusat. L’alcalde de Guissona, Jaume Ars, fa notar que la sortida del municipi de la zona tensionada no vol dir que el problema de l’accés a l’habitatge al municipi estigui resolt perquè encara tenen creixement demogràfic i una demanda vinculada a l’activitat econòmica de bonÀrea. En aquest sentit, diu que l’oferta d’habitatge “és molt limitada”, malgrat que cada any es fa alguna promoció. Per això, planteja d’analitzar bé l’actualització del llistat perquè “els criteris de delimitació territorial han estat desfavorables perquè Guissona quedés exclosa”.
L’Alt Urgell i la Cerdanya viuen una tensió residencial disparada per l’auge turístic vinculat a l’esquí i, en el cas de l’Alt Urgell, per l’efecte de la crisi d’habitatge a Andorra, factors que han fet créixer la llista de municipis declarats zona de mercat tensionat a totes dues comarques pirinenques. Aquesta pressió, que durant anys s’havia concentrat a la Seu d’Urgell, s’ha anat estenent a municipis de muntanya cada cop més petits, com Montferrer i Castellbò o la Ribera d’Urgellet. A la Cerdanya, on cap municipi ha sortit de la llista, l’entrada de Prats i Sansor ha agafat per sorpresa l’Ajuntament. L’alcalde, Xavier Picas, atribueix el fenomen a l’atractiu del municipi, on moltes segones residències han acabat convertint-se en habitatge permanent. A la Pobla, l’alcalde, Marc Baró, diu que la declaració de zona tensionada els ha sorprés. Reconeix un problema d’accés a l’habitatge i diu que amb el Pla de Barris intentaran resoldre’l. L’objectiu és ara incentivar que els habitatges buits es posin a disposició del lloguer de primera residència, evitant subvencionar le segones i centrant els ajuts en la millora de l’eficiència energètica.
