Ara que està recent la fi del curs escolar és bon moment per analitzar la mala educació a què ens habituen des de petits. Si és clar que cal canviar el sistema si volem sortir d’aquesta mentida política de relleus de gossos amb diferents collarets, als centres escolars s’haurien de canviar moltes coses.
Les matèries de memoritzar ja no tenen cap sentit però està bé que s’aposti per la cultura en general, amb transpareixença i amb la veritat per endavant, però sense manipulacions ni partismes com s’està fent. També calia prestar més atenció a l’educació física, deixant clar aquella màxima de ‘mens sana in corpore sano’.
Les arts i la creativitat haurien de ser factors a mimar, com a bàsic hauria de ser el domini de l’anglès, del castellà i en aquests contorns, el català. L’educació viària tampoc no estaria de més per evitar més tard molts accidents i fins i tot el desmesurat negoci de les autoescoles.
El respecte mutu també hauria de ser assignatura obligatòria. I per descomptat la música, un llenguatge universal que no fa mal a ningú i que serveix per unir tots els humans. Un món millor és possible, el que passa és que als ‘Masters of Puppets’ no els interessa.
Per ells, és millor tenir-nos a tots dividits, enfrontats i controlats. Proclames com “abrázame y deja que construya un mundo donde sólo existamos tú y yo” es van esvaint, encara que davant de l’adversitat, la depressió o els contratemps, els millor és la vitalitat. Així van caient les fulles d’un arbre tardorenc, sense que l’arbre el senti, però l’arbre no mor, espera que arribi la primavera per tornar a florir.
Si no hi hagués tanta maldat un món millor seria possible… Oh yeah!
