L’última jornada de les fases de grups dels Mundials de futbol es dona la possibilitat que un empat sigui beneficiós per als dos equips. De manera tàcita pacten no atacar-se per deixar fora de la competició un tercer. Se’n diu fer un biscotto. A l’Eurocopa de 2004 un biscotto entre Dinamarca i Suècia va deixar fora Itàlia. Biscotto vol dir galeta en italià. Per evitar els biscotto la FIFA posa tots els partits de l’última jornada a la mateixa hora. En aquest Mundial no hi ha hagut biscotto. Podien haver-lo fet Espanya i Uruguai perquè un empat classificava totes dues seleccions. Hauríem evitat les lesions de Jeremy Pino i Niko Williams, víctimes del furor ofensiu d’uns uruguaians que els anava la vida. Una de les novetats d’aquest Mundial és la permissivitat dels àrbitres. Amb l’excusa de no interrompre el joc, els col·legiats permeten escomeses més pròpies del rugbi que del futbol. Això fa que la preparació física domini sobre la tècnica. Aquest criteri arbitral perjudica el joc fi de Pedri i fins i tot de Lamine Yamal, clarament molt lluny del nivell competitiu que exigeix el futbol-pedra. Els jugadors que s’adapten a tota mena de criteri arbitral són els cracs com Mbappé, Dembélé, Vinícius, Halland i, sobretot, Leo Messi, un portent de la naturalesa. De moment no ha aparegut cap altre jugador que li arribi ni als tacs de la bota. Mentre contemplem admirats la seva interpretació del joc i el domini genial de la pilota, ens preguntem emprenyats qui va ser el mestretites que va permetre que Leo Messi marxés del Barça.
Sessió: No iniciada
