3 de juny
Homenatge a Ricard Viñes en el centenari del seu naixement
Es van cloure els actes commemoratius del centenari del naixement de Ricard Viñes amb una sessió solemne celebrada en l’esplèndid marc de la Seu Vella. A la presidència de l’acte, Elvira Viñes, neboda del poeta, i un bust de l’homenatjat.
Hi intervingué el pare Federico Sopena, que va fer una intervenció magistral, segons les cròniques. Després, un concert de piano, cedit pel Teatro Real de Madrid, que va haver de ser hissat amb una grua per damunt de la muralla per introduir-lo al recinte de la catedral.
La revista ‘Ciudad’ recollia aquest testimoni del seu director i coetani del músic: “Va néixer Ricard Viñes a Lleida l’any 1875. Als 12 anys va obtenir el primer premi de piano a l’Escola Municipal de Música de Barcelona. El primer concert a Lleida el va donar al local La Violeta l’any 1910, al qual vaig assistir-hi portat pel meu pare, gran aficionat a la música i amic personal d’en Viñes. Al venir a Lleida era visita obligada anar al ‘Xop-Bot’ trobant-se amb els amics. Saquejat aquell local durant la guerra, va trobar al nostre Caliu altres amics i recordem aquelles intervencions donant mostra de la seva feina musical i expressant la seva devoció i amor per aquella Lleida que va estimar sempre. Morí el dia 29 d’abril de 1943, i va ser enterrat a la nostra ciutat. Al donar fi a una vetllada en una nit de juliol a la que va assistir lo gran music, l’amic Colás i jo, lo vàrem acompanyar fins a l’Hotel Magdalena, en el nº 30, on s’hostejava. El vàrem deixar a casa i feia força calor. Agradablement, en Viñes, ens va dir que faria una volta molt complagut, però… en un moment de silenci mirant-se el rellotge, va afegir: ‘Ja són les dos del matí’, i una forta abraçada va donar fi a aquell dia”.
22 de juny
Es complien vint-i-cinc anys del tornado que es va abatre sobre la ciutat de Lleida
A la secció de ‘LA MAÑANA’, “25 años atrás”, es recordava el tornado que es va abatre sobre la ciutat, deixant escenes dantesques al nucli urbà i la por entre els veïns. Carrers inundats per la tempesta, cases ensorrades i vents huracanats.
‘LA MAÑANA’ de l’endemà recollia així el que havia succeït: “El tornado nos llegó del sur. Eran las dos y media y el cielo comenzó a oscurecerse rápidamente y a aumentar la velocidad del viento, al tiempo que formidables truenos conmovían la ciudad. El alcantarillado no pudo absorber el agua caída y, en ‘Fernando’, los autobuses tuvieron que circular con medio metro de agua en la calzada; los Porxos se inundaron y los árboles casi centenarios de los Campos Elíseos fueron arrancados de cuajo. Lo mismo sucedió en la avenida de Mola con nueve grandes acacias derribadas y convertida en un lodazal. En la plaça del Seminari se cayeron dos casas y Cavallers era un auténtico torrente. En el Mercat de Sant Lluís, el viento arrancó el techo y se suspendió en los días siguientes la celebración del mercado. Kioscos y churrerías, como “La Cubana”, fueron desplazados y ésta última casi se precipitó al río. En el Hotel Español se hundió la terraza que cayó sobre los tres únicos coches que había en el garaje, con un gran susto para los comensales. En la calle Tallada se hundieron dos pisos de la casa de la pastelería Prats. También en el Carrer Major y adyacentes hubo numerosos destrozos: En los Almacenes de San Pedro, el viento ha abatido el toldo sobre la luna del escaparate, destrozando totalmente una de ellas. (…) En la parte central del carrer Major, todos los comercios se inundaron en ambos lados. Por La Rada, la torrentera ha hecho navegar buen rato a las mesas y sillas del comedor. Una butaca del Rialto ha ido a parar al río, de donde ha sido pescada. (…) En la Avenida de Blondel se inundaron todos los comercios, especialmente La Reconquista y los laboratorios Pons”.
18 de juny
Un Corpus sense catifes de flors
Aquell any, els carrers de la ciutat no es van veure coberts de catifes de flors, com venia succeint des d’anys anteriors, per diverses raons. La pluja sí que va ser present a la processó, com gairebé sempre.
La celebració de la festa del Corpus a la nostra ciutat era molt antiga, ja que ja es recollia a les actes de la Paeria de l’any 1340. El veguer i els paers ordenaven als gremis que assistissin a la processó amb espelmes i als particulars que netegessin les calçades davant de casa seva, col·locant domassos als balcons. La processó, en els primers temps, era al voltant de la Seu Vella.
Aquest era el comentari que es feia a ‘LA MAÑANA’: “No hemos tenido los leridanos la presencia de las tradicionales alfombras de flores en Lérida, organizadas por la Asociación de Vecinos de la Calle Mayor y Plaza de la Paeria, en el presente año. Las causas, al parecer, es el elevado coste de las flores que impedían una realización floral que eran orgullo de propios y extraños. Pero quizás las motivaciones deban venir desde lejos y acaso convenga meditarlas en profundidad de cara a los próximos años. Las alfombras florales eran la última aportación popular a una fiesta profundamente enraizada en la población leridana”.
11 de juny
Els Rolling a Barcelona i la tragèdia de Soweto a Sud-àfrica
Barcelona va vibrar aquell 11 de juny de 1976 quan els Rolling Stones van començar la seva actuació a La Monumental, en el seu primer concert a Espanya. Gairebé 12.000 joves van passar per taquilla per contemplar el grup britànic en viu i en directe.Mick Jagger va desfermar un públic famolenc de modernitat, Ronnie Wood va debutar davant dels fans espanyols i Keith Richards va tocar marcat per la tragèdia personal que acabava de colpejar-lo.
Aquell concert, amb entrades a 900 pessetes, va simbolitzar una porta cap a la modernitat.
Cinc dies després, el 16 de juny de 1976, el món va mirar cap a Soweto (Sudàfrica), on milers d’estudiants negres protestaven pacíficament contra la imposició de l’idioma afrikáans a les escoles. La policia va respondre amb foc real. La mort d’un jove, captada en una imatge que va donar la volta al planeta, va convertir l’aixecament en un punt de no retorn contra l’apartheid.
