En èpoques de fervor per les tradicions, m’agradava anar a la missa del gall, a l’església de sant Antoni de Pàdua, al carrer Vila Antònia. M’agradava anar-hi, sobretot, per escoltar Carme Valls i la Coral Shalom. Quan va deixar de participar en la celebració eucarística es va ressentir la presència de fidels. Va abdicar d’anar-hi, fins i tot, l’amic i company de feina a LA MAÑANA, Paco Rodríguez, que també hi acudia per escoltar la Carme Valls. Els torrons de després de la missa no tenien prou atractiu. Un any, quan la missa del gall dels Frarets havia perdut embranzida, a les vigílies de Nadal vaig trucar al convent per assegurar-me si encara farien la missa del gall. El pare em va respondre: “Mentre quedi un sol frare a Sant Antoni de Pàdua, es farà la missa del gall”. A Sant Antoni de Pàdua no queda cap fraret i la Carme Valls ens ha deixat. El seu posat de pardalet indefens, amb veu poderosa i dolça, desfeia el mite de les sopranos de volum. Discreta sempre. Invisible molts cops a la vora del seu home, l’editor Lluís Pagès, es feia una geganta del cant i de la música quan era l’hora d’enaltir la seva vocació. La Generalitat la va distingir l’any 2023 amb la Creu de Sant Jordi per la seva trajectòria i la seva contribució a la promoció de la música i el cant coral, i la Paeria li atorgà la Medalla al mèrit cultural o artístic. Sempre hi estarem en deute. Ens queda el seu llegat musical, enaltit pel seu tarannà de gran persona. Enorme dona.
Sessió: No iniciada
