Els països de l’Agència Internacional de l’Energia (AIE) trauran al mercat 400 milions de barrils de les reserves estratègiques per compensar les pèrdues d’abastament per la interrupció del trànsit marítim per l’estret d’Ormuz.
Des de la creació d’aquesta organització el 1974, es tracta del volum més gran fins ara utilitzat d’aquestes reserves estratègiques, previstes per respondre a situacions de crisi, segons va destacar ahir el director executiu de l’AIE, Fatih Birol, en una declaració.
La decisió es va prendre per unanimitat dels 32 països membres i el seu objectiu és compensar la pèrdua d’oferta de petroli pel bloqueig a l’estret d’Ormuz, però Birol va voler insistir que el més important perquè es restableixin els fluxos de cru, però també de gas, és que aquest pas es pugui reobrir.
Segons va explicar l’AIE en un comunicat, amb la guerra el volum de cru i els derivats del petroli exportats per l’estret d’Ormuz s’ha reduït a menys del 10% del que sortia abans.
Els membres de l’AIE tenen l’obligació de tenir almenys l’equivalent de 90 dies d’importacions en reserves estratègiques, que poden estar directament controlades pels governs o per la indústria, per fer front a situacions excepcionals, en particular per la interrupció del subministrament. De fet, Espanya disposaria de petroli per a uns 100 dies.
El Govern busca el consens polític i social per a les mesures econòmiques
El Govern intenta buscar el consens polític i social per tirar endavant les mesures per mitigar els efectes econòmics de la guerra a l’Iran, que la Unió Europea (UE) ja reclama per alleujar la pressió a llars i empreses, i aturar el sobrecost de les importacions energètiques.
Aquest pla “integral” de resposta a la crisi tindrà dos pilars, un amb mesures conjunturals des del punt de vista socioeconòmic i un altre d’estructurals, va explicar el ministre de Presidència, Félix Bolaños, després de concloure una ronda de trucades amb tots els grups parlamentaris tret de Vox, que no va respondre.
També el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha convocat per aquest divendres a la tarda els grups parlamentaris per analitzar els efectes que pot tenir a Catalunya la guerra a l’Iran, després que així ho hagi sol·licitat la presidenta del grup de Junts al Parlament, Mònica Sales.
El Govern cessa l’ambaixadora espanyola a Israel i rebaixa la representació diplomàtica al país
El Govern ha cessat l’ambaixadora d’Espanya a Israel, Ana María Salomó Pérez, una decisió que es produeix en un moment de tensió internacional amb aquest país per la guerra de l’Iran, de manera que queda al capdavant de la legació una encarregada de negocis, “al mateix nivell” que l’Ambaixada d’Israel a Madrid. Així ho van assenyalar a EFE fonts d’Exteriors després que el cessament es produís ahir a proposta d’Albares. Salomó va ser convocada a consultes el passat 9 de setembre per l’Executiu, en el marc de la crisi diplomàtica amb Israel per les mesures de l’Executiu en suport a Gaza.
