“Si alguna cosa m’ha divertit a la vida és explicar històries”, reconeixia ahir l’escriptor Josep Vallverdú en un acte organitzat per l’editorial La Galera a l’Arxiu Comarcal de la Noguera aprofitant la recent publicació del llibre ‘El retorn de Rovelló’ –continuació del seu gran clàssic ‘Rovelló’ amb el qual va guanyar el Premi Folch i Torres el 1968– i en què també es va escenificar una mena d’acomiadament públic de l’autor lleidatà. “Ha decidit tancar la seva etapa de fer atencions als mitjans; continuarà escrivint i dibuixant, però les seves aparicions ja seran passejades per Balaguer, que se les ben mereix”, explicava Carme Vidalhuguet.
Josep Vallverdú va fer un repàs a la seva trajectòria vital i literària, des dels “primers versos a l’escola durant el període de postguerra”, la seva vida a Barcelona, els “foscos” anys 50 i les primeres publicacions en castellà, els primers premis i tota la ingent producció posterior, en la qual també va haver-hi moments en què “vaig a Pagès i abandono lo infantil i faig llibres per gent una mica més gran”, un vessant que va recuperar a partir de l’any 1998, o tots els llibres i poemaris publicats des de llavors. A la vegada, va remarcar tota la seva faceta com a traductor, “m’interessava molt i m’ha ajudat molt a escriure”, sense deixar de banda la seva trajectòria com a professor.
També va recordar aquells moments en què ell i alguns autors més van decidir escriure en català, amb una voluntat militant de defensar la llengua i treure-la de l’oblit en un moment en què “la cultura franquista avançava”; “vaig fer literatura infantil com una mena de treball pel país”, afegia. Respecte a la creació del seu gran clàssic, el Rovelló, Vallverdú va explicar que la idea sorgeix “d’una sortida que vaig fer amb un amic pel Solsonès, on vaig veure gossos que buscaven tòfones”, així que ho va traslladar al seu personatge i els bolets, tot i que bromejava dient que “jo no en menjo”. Afegia que el llibre “va tenir un ressò molt gran a Lleida”, mentre que Vidalhuguet deia que “el Rovelló és més que una novel·la, té molt d’assaig de valors”.
Per part de l’editorial, Pema Maymó parlava del ‘Rovelló’, com “un clàssic que ha aconseguit perdurar” i valorava “el ritme, agilitat i humor” que ha posat en la nova publicació i va reconèixer Vallverdú aquesta feina feta als anys 60; “el que vau fer és important i emociona el coratge que vau tenir; ho agraeixo com a editora i també com a lectora”.
Entre les notícies destacades que va deixar la trobada, Josep Vallverdú va confirmar que té escrites tres novel·les més, totes juvenils, tot i encara no hi ha dates de publicació. “És tan ràpid fent llibres que les editorials no poden anar al seu ritme”, deia Vidalhuguet, que va tancar l’acte recordant que entre la publicació del ‘Rovelló’ i aquesta continuació 56 anys després, el Rovelló del segle XXI, “hi ha centenars de títols de tots els gèneres, des de literatura personal, a novel·les per adults, manuals, poesia i moltíssimes traduccions, a més de milers d’articles, tant acadèmics com periodístics, el que completa una carrera literària de quantitat i de qualitat”. A més, destacava que “la literatura juvenil de Vallverdú també és per adults, i això ha estat un èxit”.
