Caú l’ús del català en màsters i doctorats universitaris de Catalunya, mentre que l’anglès i el castellà assenten la seva dominància. Enric Llurda, professor de la UdL, ho explica en un treball recent. “Quan una universitat intenta esdevenir ‘local’ i internacional alhora, el resultat és un augment del castellà i una disminució del català, que es fa molt evident en màsters i doctorats. Com més alt és el nivell acadèmic dels estudis, més internacionalitzat és el mercat educatiu i, en aquest context, el castellà es manté i es consolida i l’anglès experimenta una enorme progressió en detriment del català”, explica Llurda.
L’estudi exemplifica en la UdL aquesta situació. Tot i que el català sigui el predominant en la docència, passant d’un 67,6% el curs 2007–08 a un 74,7% el 2021–22, la llengua cau als màsters i doctorats. Aquesta davallada “s’aguditza” en la llengua emprada en les tesis doctorals, on el català queda relegat a la tercera posició –amb un 15% de les tesis escrites– respecte del castellà i l’anglès, ambdós amb més d’un 40% de les tesis, segons dades del curs 2020-2021.
Davant d’aquesta realitat, l’estudi alerta que calen polítiques lingüístiques específiques –certificació del català per part del professorat, disseny d’espais d’exclusivitat per a la llengua minoritzada o millorar la consciència lingüística–, perquè la internacionalització no consolidi el castellà i l’anglès com a llengües útils i deixi el català en una posició secundària. El seu autor també hi qüestiona una visió simplista de la docència en anglès com a solució automàtica per millorar la qualitat o la projecció internacional de les universitats, i defensa enfocaments més realistes basats en la comunicació efectiva, el plurilingüisme sostenible i el reconeixement del valor social i acadèmic de les llengües locals.
El Correllengua defensa i reivindica l’idioma
Precisament, per reivindicar l’ús del català entre els universitaris i els docents, ahir el Consell de l’Estudiantat de la UdL va organitzar el segon Correllengua Universitari, una celebració catalana que es va fer arreu del país. A les 17 hores es va llegir el manifest centrat en Josep Maria Espinàs, després de diverses calçotades fetes als campus, i va precedir un seguit de concerts a Cappont.
