Dues investigacions de l’Institut de Recerca Sant Pau (IR Sant Pau) han revelat que la preeclàmpsia i el desequilibri angiogènic durant l’embaràs deixen empremta en el sistema cardiovascular i renal femení entre tres i sis anys després del part. Els treballs, que s’han publicat a ‘Acta Obstetricia et Gynecologica Scandinavica’ i a ‘Journal of Clinical Medicine’, han analitzat 354 dones en el primer estudi i 363 en el segon, de les quals 148 i 113, respectivament, han presentat aquesta afecció. En concret, els resultats han associat la preeclàmpsia amb signes persistents d’estrès cardíac i a una major resistència vascular, mentre que el desequilibri angiogènic sense clínica s’ha vinculat amb alteracions lleus en la funció renal.
Les investigacions han analitzat com les complicacions placentàries durant la gestació han influït en la salut futura de les dones. Pablo García Manau, investigador del grup de Medicina Perinatal i de la Dona de l’IR Sant Pau i autor corresponent dels treballs, ha explicat que aquests treballs han analitzat “què passa amb la salut cardiovascular de les dones diversos anys després d’un embaràs complicat”. Ha assegurat que fins ara se sabia que existia un risc més elevat a llarg termini, però ha admès que faltaven dades que ajudessin a entendre quins canvis persisteixen i en quins òrgans.
El primer estudi ha avaluat 354 dones entre tres i sis anys després del part. D’aquestes, 148 han presentat preeclàmpsia o restricció del creixement fetal associada a insuficiència placentària i 206 no han tingut aquestes complicacions. En un subgrup de 249 participants s’ha detectat desequilibri angiogènic durant la gestació.
Durant el seguiment d’aquestes pacients, s’ha dut a terme una avaluació vascular no invasiva amb Doppler de l’artèria oftàlmica i s’ha mesurat el gruix íntima-medi carotidi. “L’artèria oftàlmica ens permet obtenir una mesura funcional del sistema vascular, és a dir, de com responen els vasos al batec del cor”, ha assenyalat García Manau.
Els resultats han mostrat que les dones amb antecedents d’insuficiència placentària han presentat més resistència vascular persistent, especialment aquelles amb preeclàmpsia i desequilibri angiogènic. En l’anàlisi combinada, l’augment d’aquesta resistència s’ha observat únicament en el grup amb preeclàmpsia clínica i desequilibri angiogènic. En canvi, no s’han observat diferències significatives en el gruix íntima-medi carotidi. “El gruix íntima-medi carotidi sol reflectir canvis que apareixen amb el pas del temps”, ha explicat el metge, que ha indicat que en aquest període les alteracions s’han manifestat de manera funcional i no estructural.
El segon treball ha analitzat 363 dones, 113 de les quals han presentat preeclàmpsia, i ha examinat paràmetres bioquímics, metabòlics i cardiovasculars en sang i orina. Les dades han revelat que les dones amb antecedent de preeclàmpsia han presentat concentracions lleugerament més elevades de troponina T ultrasensible, indicatives d’estrès cardíac subclínic, tot i situar-se dins dels valors considerats normals.
Quan s’ha analitzat el perfil angiogènic durant la gestació, independentment de la presència de clínica, els resultats han identificat un patró diferent. Les dones amb desequilibri angiogènic han presentat valors lleugerament superiors de proteïnes en l’orina, potassi i lactat deshidrogenasa, així com un recompte leucocitari inferior. “En les dones amb desequilibri angiogènic que no arriben a desenvolupar preeclàmpsia clínica, el cor no sembla veure’s afectat, però sí que detectem canvis subtils en l’àmbit renal”, ha afirmat el responsable del treball. També ha avisat que “el ronyó és un òrgan molt dependent de l’endoteli i especialment sensible a aquest tipus d’alteracions”.
Paral·lelament, els treballs han mostrat que no s’han observat diferències significatives en altres biomarcadors cardiovasculars, com el NT-proBNP.
En conjunt, els dos estudis han suggerit que la disfunció placentària durant l’embaràs s’ha associat a canvis persistents a mitjà termini, amb manifestacions diferents segons l’evolució clínica. “La preeclàmpsia no només posa de manifest una vulnerabilitat prèvia, sinó que, a més, empitjora el pronòstic cardiovascular d’aquestes dones”, ha conclòs l’especialista, que ha assenyalat que també s’ha observat que les dones que no han desenvolupat la malaltia clínica no han estat completament lliures de risc.
Els resultats s’han emmarcat en el projecte CARDIOMOM de l’IR Sant Pau, que ha seguit de manera prospectiva la salut cardiovascular de dones després d’un embaràs amb complicacions placentàries i sense. “Les eines actuals d’estimació del risc cardiovascular s’han desenvolupat fonamentalment a partir de dades obtingudes en homes”, ha explicat García Manau que ha remarcat que l’objectiu amb CARDIOMOM és generar coneixement específic en salut cardiovascular femenina que permeti avançar cap a estratègies de seguiment i prevenció més ajustades a la realitat de les dones.
