Ana Alonso i Oriol Cardona, que ja havien superat totes les expectatives amb el bronze i l’or que havien capturat dijous en les proves d’esquí de muntanya, esport debutant en aquesta cita hivernal, van elevar l’aposta i aquest dissabte van realçar encara més la seva gesta en els Jocs de Milà-Cortina d’Ampezzo (Itàlia) en aconseguir un nou bronze per a Espanya en el relleu mixt.
Ana Alonso, nascuda fa 31 anys a Granada; i Cardona, d’idèntica edat i natural de Banyoles (Girona), van acabar tercers el relleu mixt, de nou, en Bormio, una prova que van guanyar els francesos Thibault Anselmet i Emily Harrop, per davant dels suïssos Marionne Fatton -primera campiona olímpica de la història d’aquest esport- i Jon Kistler.
Cardona, deixeble del gran Kilian Jornet, l’home de
les
muntanyes per excel·lència, sortirà de l’inabastable territori olímpic -22.000 quilòmetres quadrats, el més extens de la història olímpica- amb un or i un bronze. Com l’esportista espanyol més llorejat de tota la història de l’olimpisme hivernal espanyol. Gairebé res.
El que no tenia ningú tan clar és que Anita s’anés a sumar a la festa. Amb tant d’ímpetu, a més. Fa a penes quatre mesos, li havia atropellat un cotxe mentre entrenava amb bicicleta; i, segons el comunicat mèdic -entre altres lesions i malalties en la zona esquerra del cos- va sofrir el trencament dels lligaments creuat anterior i col·lateral intern amb edema ossi en el genoll, fissura de mal·lèol i luxació acromioclavicular. Però va preferir no operar-se -de moment- per a fer realitat un somni olímpic que va acabar elevant a l’enèsima potència.
Aquest dissabte, van tornar a brillar. En una disciplina que es disputa en un circuit -amb unes transicions en les quals sempre hi ha més que perdre que guanyar- similar al del sprint, encara que més llarg, amb més pujada, i un últim tram, posterior al descens, en el qual cal calçar-se de nou la ‘pell de foca’, abans de donar el relleu. En la qual comencen les dones i en la qual tots dos integrants del duo completen, alternant-se, dues postes.
La gala Harrop va dominar amb claredat la primera posta, en la qual Alonso va acabar segona la baixada, però va perdre molt de temps en la transició final, donant-li el relleu a Cardona en quarta posició, per darrere de Fatton i de la italiana Alba de Silvestro, que feia parella amb Michele Boscacci ; amb qui acabaria cinquena.
Oriol va recuperar un lloc i li va donar el relleu a Ana en tercera posició; una plaça que la granadina va mantenir de nou en la baixada, després de la qual va tornar a cometre un error, en posar-se la pell de foca fora de la zona reglamentària, i va lliurar l’imaginari testimoni a Oriol en cinquena posició.
Amb l’espasa de Dàmocles damunt -en espera d’una possible sanció-, ‘Uri’ afrontava l’últim relleu a 37 segons i una dècima del cap de la carrera, recuperant ràpidament el tercer lloc. Anselmet i Kistner estaven lluny, però Cardona va deixar enrere amb claredat a l’estatunidenc Cameron Smith, que va ser quart al costat d’Anna Gibson.
El tercer lloc estava assegurat; però també el suspens, perquè gairebé ningú sabia l’abast de la sanció que els imposarien als espanyols.
Anselmet va entrar en meta amb un crono de 26 minuts, 57 segons i 44 centèsimes, onze segons i 86 centèsimes millor que el del duo suís. Cardona va creuar tercer, a 26 segons i mig. Amb un avantatge d’una mica més de 16 segons respecte al nord-americà.
Moments d’incertesa, tensió; fins i tot de por. Però la penalització va ser de tres segons i el bronze es va quedar en mans espanyoles. Ho havien tornat a fer: Alonso i Cardona van completar una altra gesta. Esportivament parlant, ja són immortals.
